Berlín descarta un tercer rescat per a Grècia però s'ofereix a negociar
El govern alemany considera que ara “no es donen les condicions per a un nou programa de rescat”
Recorda que només es pot assistir financerament els països membres que apliquin reformes i ajustos com a contrapartida a les ajudes rebudes
El govern alemany ha negat aquest dilluns que es donin en aquests moments les condicions per negociar un tercer rescat per a Grècia després del referèndum d'aquest diumenge, encara que ha indicat que “la porta segueix oberta” per al diàleg entre Atenes i els seus creditors.
El portaveu de l'executiu alemany, Steffen Seibert, ha assegurat en una trobada en els mitjans de comunicació a Berlín que la cancellera alemanya, Angela Merkel, està “preparada per iniciar converses”, però que en l'actualitat “no es donen les condicions per a un nou programa de rescat” per a Grècia, ha afirmat.
Ha situat la responsabilitat d'avançar en la resolució de la crisi a Atenes: “Grècia està en l'eurozona i està en mans de Grècia i el seu govern que això pugui seguir sent així”. Steibert ha afegit que els líders europeus tindran demà, en la cimera extraordinària, convocada per analitzar la situació grega, les “orelles ben obertes”per escoltar les possibles noves propostes que porti eel primer ministre grec, Alexis Tsipras.
Amb tot, ha indicat que a Europa, “la solidaritat i els esforços propis” no poden ser delimitats. Aquesta idea ha estat elaborada pel portaveu del ministre de Finances, Martin Jäger, que ha explicat que segons la normativa del fons de rescat permanent només es pot assistir financerament als països membres que apliquin reformes i ajuts com a contrapartida a les ajudes rebudes.
Jäger ha indicat que, de moment, una possible lleva del deute públic de Grècia, “no és un tema”, malgrat les exigències d'Atenes, i que, en qualsevol cas, primer caldria que el govern grec presentés una petició davant el fons de rescat.
Tant Seibert com Jäger han tret importància a la dimissió del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, indicant que l'important són les “posicions polítiques” dels govern i no tant “les persones”.