Lleida.net cotitzarà en borsa
data · El 23 de setembre està previst que aquesta operadora certificadora líder faci el tradicional toc de campana nous socis · S'han incorporat al projecte accionistes brasilers, un de japonès i una filial del Grup Sorigué
Sembla la història de Microsoft, Apple o Google, tres exemples de grans empreses creades per joves amb més il·lusions que mitjans en un garatge prestat. Lleida.net és avui la primera operadora certificadora, una empresa de referència en el camp de les comunicacions certificades i de les telecomunicacions que té acords amb 1.000 companyies de 150 països a través de divuit seus internacionals i que es prepara per sortir a borsa el 23 de setembre que ve. “Hem picat molta pedra per arribar fins aquí”, assegura el director executiu de la companyia, Sisco Sapena. El 1993, tot just llicenciar-se, va crear una modesta SCP que el gener del 1995 es va convertir en una SL que oferia serveis d'accés a internet. “Havíem de fer molta pedagogia”, explica.
En constant evolució
I l'empresa va continuar evolucionant. Al cap de poc temps liderava el mercat llatinoamericà dels xats des d'IRC-Hispano, i abans que xarxes socials com Twitter o Facebook desbanquessin aquest tipus de comunicació va reinventar-se obtenint l'autorització de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions per oferir serveis com a operadora de telecomunicacions, i el 2008 va passar a ser la primera operadora certificadora. Entre altres productes ha creat l'SMS certificat, el correu electrònic certificat, el contracte per correu electrònic o la factura certificada.
De nou van haver de tornar a fer molta pedagogia “perquè oferíem productes que no existien, encara. Ara cada cop es fan més transaccions en línia perquè és còmode i segur, però quan vam començar era tota una novetat”.
Van saber transmetre la seva il·lusió, perquè Lleida.net va començar una imparable expansió internacional que ha fet que aquest estiu el Comitè de Coordinació i Incorporacions del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) emetés un informe favorable perquè la firma lleidatana cotitzi en borsa. “Hem començat de molt avall i hem anat evolucionant. Aquest és un pas més cap a la maduresa”, subratlla Sapena, de 47 anys.
Aquest exigent comitè ha avaluat que Lleida.net complís tots els requisits per entrar al mercat borsari en el segment d'empreses en expansió. “Ja feia vuit anys que teníem capital risc a l'empresa, cosa que significa que ja estem acostumats a les auditories cada sis mesos. Treballem amb total transparència i això fa que aquest nou pas endavant no ens afecti gaire des d'un punt de vista pràctic, del dia a dia”. Sí que ha revalorat molt l'empresa. Una acció de Lleida.net costava 60 euros el 1995 i “ara ens n'anem a 6.000”. Un moment dolç que Sapena ha volgut compartir amb els 45 treballadors. “He fet una donació dels meus diners, perquè vull que tots i cadascun d'ells pugui fer-se seva la sortida a borsa.”
Nous inversors
Entre els moviments empresarials que ha calgut fer per tal que el 23 de setembre Lleida.net toqui la campana a la borsa, destaca l'entrada de tres nous socis en l'accionariat. D'una banda, s'hi han incorporat dos partners internacionals: Alfredo Larrea, representant de la companyia al Brasil, ha adquirit l'1% del capital; el mateix percentatge que ha comprat AOS Technologies, soci comercial al Japó. De manera simultània, Evolvia SAU, empresa del Grup Sorigué, ha adquirit una participació de l'1,73% del capital de Lleida.net. La venda es va efectuar a prorrata entre el soci majoritari i fundador de l'operadora, Sisco Sapena, i el fons d'inversió participat per Santander, Enisa i Sepides.
“L'entrada d'aquests nous socis reforça l'aposta i implicació dels mateixos participants en el procés d'internacionalització del projecte”, afirma Sapena. Els dos socis internacionals “són molt conscients del valor de Lleida.net perquè són dos dels més grans distribuïdors nostres arreu del món”. El quadre accionarial va quedar amb poques variants amb aquestes noves incorporacions: Sapena amb un 63,5%; el fons d'inversió, un 28,9%; Evolvia SAU, un 1,8%; AOS Technologies un 1%, i Alfredo Larrea també un 1%. La resta es reparteix entre petits accionistes i la plantilla de Lleida.net. L'oferta de subscripció d'accions, que s'acabarà al setembre, es fa per un import inferior als cinc milions d'euros.
La sortida a borsa suposa “un pas natural en el creixement i en l'evolució del projecte de Lleida.net”, una companyia amb més de vint anys d'experiència i presència als cinc continents. Com a primera operadora certificadora, la firma lleidatana és un referent en el camp de les comunicacions certificades i de les telecomunicacions. “La nostra missió és aportar seguretat, confiança, eficàcia i rendibilitat a les comunicacions electròniques de les grans i petites empreses, administracions públiques i particulars.” Lleida.net actua com a “tercers de confiança” afegint valor legal a les comunicacions electròniques dels seus clients arreu del món. En aquest sentit, el juny passat va ser reconeguda amb el certificat ISO 27001: 2013 en sistemes de gestió de la seguretat de la informació amb l'aval de la British Standard Institution.
Només hi ha el precedent del Grup Borges
Agrofruse, productora de fruita seca participada pel Grup Borges, amb seu a Tàrrega, és fins ara l'única empresa lleidatana amb presència en el mercat borsari. Agrofruse és una empresa líder a l'Estat pel que fa a la producció de nous i pistatxos i té finques a Extremadura i Andalusia, encara que la seu social de la firma és a la capital de l'Urgell. Agrofruse, que forma part del gegant de l'alimentació de la família Pont, cotitza al parquet de Madrid des del 1987.
Una altra de les grans firmes agroalimentàries de les comarques de Ponent, la Corporació Alimentària Guissona, també va iniciar els tràmits per formar part del mercat de valors i va aconseguir tots els informes favorables per cotitzar en borsa. Però el novembre del 2002 es va fer enrere amb un únic vot en contra en una junta general extraordinària. En només un any les accions van passar dels 2.000 als 4.600 euros. La CAG va decidir deixar enrere l'aventura per la desfavorable situació del mercat borsari i perquè una reforma legislativa eliminava les proteccions a les societats cotitzades, cosa que els resultava perjudicial. De fet, el 2004, un cop descartada definitivament la sortida a borsa, la CAG va crear el seu propi mercat per gestionar la compra i venda d'accions. D'aquesta manera, la Corporació Alimentària Guissona podia comprar les accions dels socis que volien capitalitzar la inversió i les podia oferir a qui en demanés.