Rècord històric d'alumnes a les escoles agràries

Abans de la crisi econòmica, les catorze escoles agràries de Catalunya formaven uns 600 alumnes. La majoria eren fills de pagesos: aquells que volien continuar amb l'explotació, tot i les freqüents recomanacions familiars de formar-se en un altre sector, marxar a la ciutat i guanyar-se millor la vida. Aquest any, però, les matriculacions per dedicar-se professionalment a la pagesia han assolit un registre rècord des que es va traspassar la competència a la Generalitat, el 1979: 831 inscrits, i un increment del 6% respecte al curs anterior. Algunes escoles, com la de Vallfogona de Balaguer, amb 22 places de l'especialitat de ramaderia i sanitat animal, han rebut 90 preinscripcions.

Aquests darrers anys, el perfil d'alumne s'ha diversificat. Joan S. Minguet, cap de formació agrària del DARP, assegura: “S'ha arribat fins aquí perquè la crisi econòmica ha deixat joves molt formats sense feina del que han estudiat.” Un atur juvenil general del 47% fa que molts dels que tenen terres es pensin dues vegades deixar l'explotació familiar per anar a treballar, si ho aconsegueixen, per un sou inferior als mil euros. I a molts dels que van marxar els incentiva el retorn. Maria Casoliva, alumna de l'Escola Agrària de Tàrrega, ha tornat amb 30 anys a Sanaüja (Segarra) per fer-se càrrec de la granja de conills i el cereal familiar. “Sóc llicenciada en ambientals i vaig muntar una empresa. Però no va anar bé. Tot i que he viscut a Girona i a Blanes, el camp sempre m'ha agradat, i ara el pare s'ha jubilat.” Les dones són el 35% de les matriculades i un revulsiu per al sector. Casoliva recull ara els primers 16.000 quilos d'una de les dues proves pilot de pomeres amb aigua del Segarra-Garrigues. A Nàdia Llobet, una barcelonina de 27 anys, d'empenta, tampoc li'n falta. El seu home és pagès, però es dedica al transport. “Sóc tècnica de farmàcia, però no trobava feina. Estudio per fer-me càrrec de l'explotació, a Castellserà. Aquest primer any ja he plantat dues hectàrees de safrà.”

Joan S. Minguet assenyala: “Sempre hem format els fills dels pagesos i ho continuem fent, però també incorporem perfils com la nova pagesia.” Altrament anomenats neorurals, s'obren al sector a través de la finestra d'internet. Sovint completen el cicle de la producció amb la comercialització i esperonen un subsector en auge, l'artesania alimentària. A Dinamarca, la nova pagesia ja representa el 50% de les incorporacions al sector agrari. Fa cinc anys, l'Escola Agrària de Tàrrega va decidir especialitzar-se en aquests nous pagesos. “Hem adaptat el format dels cursos a la modalitat semipresencial, perquè molts encara estan fent la transició cap al món rural. Tenim de tot, des de químics fins a enginyers de mines, però s'hi pot accedir amb 18 anys. Fins i tot sense haver acabat l'ESO”, explica el director, Ramon Cuadros. Si fa uns anys els nouvinguts de la ciutat eren rebuts amb recel, “ara els accepten bé, perquè creen sinergies amb la producció, fa falta mà d'obra i hi ha interès en la instal·lació de famílies per mantenir les escoles”, diu Cuadros.

L'autoocupació és un dels horitzons professionals, però ara les escoles agràries també formen gent mirant cap a l'agroindústria. Tenen una borsa de treball de 900 empreses. El 40% dels alumnes de l'Escola Agrària de Vallfogona no tenen granja pròpia i assumir-ne la inversió des de zero és gairebé impossible. El centre va ser el primer de la xarxa a oferir formació dual. Aquest any, s'hi ha afegit la de l'Empordà. “Existeix feina i les empreses hi tenen interès, perquè és un sector que necessita preparació”, assegura Francesc Vallverde, el director. Cuadros hi afegeix: “La gent pensa que és senzill, però calen molts coneixements i tecnologia. Per exemple, per manegar un tractor que costa 300.000 euros o per decidir l'aplicació d'un tractament que t'asseguri la collita d'un any.” A Catalunya, el 30% de les noves incorporacions han fet un cicle formatiu, en comparació del 5% d'Aragó i el 8% de Navarra. És un dels pocs territoris que han apostat per mantenir les escoles agràries com a centres especialitzats i fomentar així la competitivitat del sector. També per la formació continuada, amb centenars de cursos i uns 8.500 matriculats.

Saba nova per a un professió en què el 65% dels ocupats tenen entre 55 i 75 anys. Maria Casoliva, embarassada, és optimista: “Veig bé el futur, però els pagesos jubilats encara em recomanen que em dediqui a una altra cosa...”