El dièsel encara té corda
Fabricants i venedors confien que és la tecnologia que permetrà reduir els nivells de contaminació
Els vehicles híbrids i elèctrics són el 2%
Llarga vida al dièsel. O potser no tan llarga, però encara amb prou vida en l'horitzó. La indústria de l'automoció continua confiant en els combustibles fòssils convencionals, tot i que alguns fets recents com ara l'escàndol dels motors dièsel a Volkswagen i una normativa sobre emissions cada vegada més estricta obliguin els fabricants a aplicar unes millores que representen una despesa important. De fet, el gasoil és un tipus de combustible molt arrelat al país, com reconeix Jaume Roura, president de la Federació d'Associacions de Concessionaris (Faconauto), que diu que “l'Estat espanyol és, des de fa molts anys, un país de dièsel, i sembla complicat que aquesta tendència canviï a mitjà termini, perquè està molt instaurat en els nostres hàbits de compra de vehicles”. Certament, el 67% dels automòbils matriculats a l'Estat espanyol corresponen a vehicles amb motors dièsel (63,7% en l'últim mes de setembre), un percentatge que és completament extrapolable a Catalunya. I això és així, en gran part, perquè està arrelada la idea que l'estalvi de combustible és més gran en els motors dièsel i perquè els fabricants han anat acostant els preus dels vehicles de gasolina i de gasoil fins a gairebé igualar-ne el preu de compra, un dels punts que els consumidors valoren més a l'hora fer una despesa d'aquestes dimensions.
“Hi ha una gran contradicció”, explica el professor d'Eada Business School Josep Julià: “Mentre que els governs han afavorit els vehicles dièsel amb menys impostos, el cert és que són més contaminants i la Comissió Europea (CE) fixa el 2050 com l'any de la fi dels motors de gasolina i gasoil”, almenys a les grans ciutats. De fet, la CE té marcat com a objectiu una economia baixa en carboni per al 2050 que preveu una millora dels motors dièsel i gasolina a curt termini i la promoció a mitjà i a llarg termini dels vehicles endollables, tant híbrids com purament elèctrics.
Els fabricants, però, continuen investigant com poden reduir la càrrega contaminant dels motors de gasoil i, segons reconeixen, “la tecnologia dièsel ha estat la tecnologia clau –i s'entreveu que ho continuarà sent– per a la consecució dels objectius de reducció de les emissions de CO2 i les recomanacions sobre la necessitat de desenvolupar polítiques neutrals tecnològicament i associades a la renovació del parc de vehicles”, segons David Barrientos, director de comunicació d'Anfac, l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions.
Combustible amb virtuts
“És un combustible amb moltes virtuts –assegura Roura–; no només en termes de consum, sinó també en termes de valor residual dels cotxes que el fan servir.” A més, s'està fent molta investigació, diu. “És una tecnologia en què les marques de cotxes continuen innovant i ara els motors dièsel que circulen es poden equiparar en eficiència amb els de gasolina”, considera, i hi afegeix: “Per tot això, és lògic que continuï sent majoritari al nostre país.”
Amb tot, l'ombra del dubte plana sobre una tecnologia que ha estat àmpliament desenvolupada en l'última dècada. Josep Julià, professor d'Eada, reconeix que “el cas Volkswagen (VW) representarà un punt d'inflexió important a partir del qual el dièsel haurà arribat al seu nivell màxim” a escala mundial. “Hi haurà un abans i un després del cas Volkswagen i les alternatives no poden fer sinó anar pujant”, opina.
També els fabricants europeus reconeixen els reptes de futur i estan oberts a les modificacions previstes, com ara en el mesurament d'emissions. Recentment, l'Associació de Constructors Europeus d'Automoció (Acea) donava la raó al comitè regulador de la Unió Europea en relació amb l'establiment de canvis normatius perquè les emissions reflecteixin les condicions reals d'ús i no pas les condicions de laboratori, una mesura que proposen “des de fa anys”. Amb tot, demana que el procediment permeti als fabricants planejar i implementar canvis sense que això generi un efecte negatiu en la tecnologia dièsel. “Sense aquestes condicions realistes –deien–, molts models dièsel es podrien veure fora del mercat.” Això obligaria els fabricants a retirar-los de la venda, amb una lògica repercussió en la producció i en els llocs de treball del sector de l'automoció.
“Potser el cas Volkswagen farà que en algunes ciutats es prohibeixi abans d'hora la circulació de vehicles dièsel”, considera Ramon Caus, expert en automoció i director del saló Expoelèctric. No és una hipòtesi gaire desencertada, perquè ja s'han sentit alguns experts opinant en aquest sentit. El cert és que els fabricants d'arreu ja tenen un peu posat –si no tots dos– en la recerca i investigació de noves formes d'alimentació dels vehicles i en els pròxims anys s'espera una veritable eclosió del vehicle elèctric, que ara encara peca de tenir bateries amb massa poca autonomia.
LES FRASES
Híbrids i elèctrics guanyen terreny
De cada deu vehicles que es matriculen a l'Estat espanyol, sis fan servir motors de gasoil, tres de gasolina i l'altre és o bé elèctric o bé híbrid
(és a dir, que combina com a mínim un parell de fonts d'energia). Els experts consideren que els pròxims anys seran crucials per al desenvolupament de vehicles elèctrics, amb cada vegada més autonomia, amb bateries menys pesants i sobretot més econòmiques, perquè actualment és el preu de les bateries el que encareix el preu de venda final del vehicle i el que fa que no sigui una opció clara per als compradors.
“Una persona que fa 30 quilòmetres al dia no pot tenir un cotxe dièsel perquè no li surt a compte”, explica Ramon Caus, director d'Expoelèctric. Per Caus, algunes marques com ara Nissan i Renault lideren en aquests moments la recerca en vehicles propulsats per electricitat i en vehicles híbrids. “En un període de quatre o cinc anys, hi haurà un tomb important i un creixement crucial, perquè s'estan aconseguint moltes coses en aquest camp”, pronostica Caus.