Les empreses gironines, un any en crisi
En els darrers dotze mesos s'han assolit xifres rècord en destrucció d'ocupació, suspensió de pagaments i tancaments
A principis de l'any passat, parlar de crisi semblava exagerat. L'economia té cicles i s'aventurava la fi d'un d'aquests períodes. Però no s'esperava la magnitud del daltabaix que finalment s'ha produït i que, a les nostres contrades, es va començar a gestar la tardor passada. Un any després, continuem en xifres negatives i tant sindicats com empresaris auguren que els propers mesos seran complicats.
La crisi ha fet mal a Girona. Ho revela, per exemple, el darrer Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. Segons aquest estudi, l'any passat les comarques gironines van deixar de ser líders en creixement i van passar a ser les terceres, al darrere de Lleida i Barcelona. Les dades de producte interior brut a preus bàsics es van incrementar un moderat 0,7%, per sota de la mitjana catalana, que va ser del 0,8%.I cal tenir en compte que, el 2008, la crisi només es començava a intuir.
La crisi ho ha acabat condicionant tot: el món financer, l'empresarial, les administracions però també l'àmbit social i l'economia familiar. Els bancs i les caixes van restringir els crèdits, les empreses se'n van ressentir, les comandes van davallar i el descens de la feina va comportar un increment dels acomiadaments individuals i dels expedients de regulació d'ocupació. Amb més atur, el consum va anar en decreixement i es van disparar les peticions d'ajuts socials. Amb menys consum, cauen encara més les comandes de les empreses. I tot plegat ha creat un cercle viciós difícil de trencar.
Crisi empresarial
Malgrat que parlar de crisi significa parlar una mica de tot, aquest reportatge se centra en els efectes a l'àmbit empresarial i laboral. Actualment, la demarcació té la taxa d'atur més alta de Catalunya (un 17,8%), al davant de Barcelona (16,1%), Tarragona (16%) i Lleida (8,8%). En un any, aquest percentatge s'ha incrementat 8 punts i actualment l'atur registrat se situa en 48.928 gironins. La construcció, que durant anys va ser un dels principals motors econòmics, n'ha resultat especialment afectada. Només una dada: en un any i mig s'han perdut els llocs de treball que es van crear en els darrers set. La indústria i els serveis també han experimentat una important destrucció d'ocupació. Una altra dada significativa és el fet que les peticions de permisos de treball per a estrangers han caigut un 96% a la demarcació.
2.000 empreses menys
D'altra banda, si parlem de xifres de caire industrial, les comarques gironines havien destacat tradicionalment pels seus bons índexs d'exportacions i pel fet que durant anys aquestes havien anat a l'alça. Doncs aquest 2009, el descens ja se situa en el 15,5%. Pel que fa al nombre d'empreses a la demarcació, la xifra se situa ara en 28.795, segons dades del mes d'agost del Ministeri de Treball i Immigració. Un any enrere, n'hi havia 30.986. Estem parlant d'un balanç negatiu de 2.191 empreses, que respon a dos fets: tanquen empreses i no se'n creen de noves. Aquestes dades trenquen una dinàmica de creixement que s'havia registrat en els darrers deu anys (22.367 empreses el 1999, xifra que havia anat en augment any rere any).