El BCE comprarà deute com a mínim fins al març del 2017
La institució amplia la vigència i la composició del programa d'adquisició de bons, que inclourà els regionals i locals, i colla els dipòsits dels bancs per fer fluir el crèdit
Revisa a l'alça la previsió de creixement a la zona euro
El Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir ampliar com a mínim fins al març del 2017 la durada del seu programa de compra de bons sobirans, afegint-hi també el deute de governs regionals i locals, i rebaixar la facilitat de dipòsit fins al 0,30% negatiu, fet que implica que cobrarà més als bancs per guardar diàriament la liquiditat sobrant. “Hem decidit incloure en el programa els instruments de deute emesos per governs regionals i locals de la zona euro”, va anunciar ahir el president del regulador europeu, Mario Draghi, després de la reunió mensual del consell de govern de l'entitat, tot assenyalant que això no farà variar l'objectiu mensual de la compra d'actius, que continuarà sent de 60.000 milions d'euros.
Aquestes decisions no van agradar als mercats, però el banquer italià va recordar que el programa de compres “és flexible” i sempre es pot ajustar en durada i magnitud. Tanmateix, hi va afegir que revisaran “alguns paràmetres tècnics a la primavera”. De fet, el període de vigència del programa havia de finalitzar el setembre del 2016, però ahir es va anunciar que quedava ampliat fins a “finals de març del 2017”, sempre que s'aconsegueixi, segons Draghi, “una convergència” amb l'objectiu de l'estabilitat dels preus de l'entitat, que pretén assolir a mitjà termini una taxa d'inflació pròxima al 2%.
D'altra banda, el consell de govern del BCE també va acordar reinvertir els pagaments corresponents als venciments del principal dels actius adquirits “durant el temps que sigui necessari”, actuació que “podria començar abans del març del 2017 i que certament continuarà després d'aquesta data”. Tot i això, Draghi va considerar que encara és massa aviat per dir quina quantitat de deute regional assumiria l'entitat, tot assenyalant que l'estratègia d'inversió correspondrà als bancs centrals estatals. Pel president del BCE, aquesta mesura servirà per mantenir el grau “d'arranjament” de la política monetària durant un horitzó “més llarg”.
Dipòsits i creixement
Tanmateix, la decisió més decebedora per als inversors –perquè no va ser tan agressiva com s'esperaven– va ser la de mantenir el tipus d'interès en el mínim històric del 0,05% mentre baixava la taxa de dipòsit del 0,20% negatiu actual al 0,30% negatiu –quan es preveia un 0,40%–, que farà que els bancs de la zona euro paguin més al BCE per dipositar-hi la seva liquiditat sobrant. “Hem retallat el tipus de dipòsit perquè creiem que és adequat”, per fer fluir encara més el crèdit, va afirmar Draghi, reconeixent que les mesures anunciades s'havien adoptat per “una àmplia majoria”, però puntualitzant que “hi ha confiança però no complaença”.
El president del BCE també va anunciar la revisió a l'alça de les previsions de creixement a la zona euro, amb una expansió del PIB de l'1,5% el 2015 i de l'1,7% el 2016, mentre que el 2017 creixerà a un ritme de l'1,9%, càlculs que suposen la millora en una dècima de les projeccions del setembre pel 2015 i el 2017, mentre que pel 2016 es mantenen invariables. Sobre l'evolució dels preus, el regulador situa una pujada del 0,1% per aquest any –igual que en la previsió anterior–, mentre que la inflació del 2016 i el 2017 pronostica que serà de l'1% i l'1,6% respectivament, una dècima per sota del que s'havia previst.
LA FRASE
Preservar la informació confidencial
Cap membre del comitè executiu del BCE es reunirà amb banquers o gestors de fons en els set dies previs a la presa de decisions sobre política monetària. Aquesta va ser la resposta d'ahir de Mario Draghi, com a president del BCE, a una pregunta realitzada per l'eurodiputat del Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea Miguel Viegas, en referència a les reunions de diversos alts càrrecs de la institució amb professionals del sector financer. Draghi va assegurar que cap dels membres del comitè executiu de la institució revela informació “confidencial” o “sensible per als mercats” en aquest tipus de trobades privades, “en compliment del mandat del BCE”.
Tanmateix, el diari Financial Times va informar el novembre passat d'alguna d'aquestes reunions en moments en què s'adoptaven decisions vitals, com ara la que va tenir lloc l'estiu passat, a Londres, entre un membre de l'executiva del BCE i representants de fons de gestió, en la qual els va anunciar que el regulador europeu avançaria les seves compres de bons, decisió que no es va fer pública fins l'endemà al matí. El BCE ho va qualificar “d'errada de procediment intern”.