Setmana de vendes
Setmana de vendes generalitzades a les borses. Cal reconèixer que el BCE es va quedar una mica curt en els seus anuncis del 3 de desembre, però també va deixar la porta oberta a prendre més mesures. En definitiva, després d'una forta recuperació dels mercats l'últim mes, tocava la presa de beneficis. Des dels nivells actuals sembla factible un repunt ja que alguns índexs, com l'Íbex 35, estan en negatiu en l'any. Però més enllà dels repunts ens hem d'acostumar a un entorn de mercat que l'any que ve estarà marcat per la volatilitat.
També cal comentar que la cimera de l'OPEP de la setmana passada es va saldar amb l'absència d'acord sobre el nivell de producció en relació amb la nul·la disposició de l'Aràbia Saudita a ajustar la seva quota de mercat a la baixa, afavorint la sobreoferta. A més, es va acordar la reentrada d'Indonèsia al càrtel amb una capacitat de producció d'1,9 milions de barrils al dia. Mentrestant, els emergents continuen en la seva cruïlla particular. Al Brasil s'inicia el judici polític contra la presidenta Rousseff, que li podria comportar la destitució, cosa que no necessàriament aclariria la incertesa política. Mentrestant, Moody's va posar la valoració del Brasil (Baa3) en perspectiva negativa i baixar-lo, l'any que ve, a bo escombraries –com ja va fer l'S&P al setembre passat–. A la Xina, per la seva part, continua la devaluació del iuan, un fet que genera més dubtes sobre la seva situació econòmica.
El perfil conservador del BCE a l'hora d'anunciar més estímuls en la seva última reunió va treure pressió sobre les divises, bo i permetent que l'euro tornés a nivells de 1,10 en relació amb el dòlar i facilitant, per tant, la feina perquè la Reserva Federal nord-americana (Fed) pugui pujar els tipus d'interès de referència en 25 punts bàsics el proper 16 de desembre. No obstant això, probablement el més gran dels problemes de la Fed vingui pel missatge que llanci la seva presidenta, Janet Yellen, i en les votacions sobre les perspectives de tipus d'interès per al 2016-18 dels seus membres. En aquest sentit, la Fed sembla que va amb cert retard a comparar històricament el cicle de pujades de tipus d'interès amb el cicle d'altres variables. Així doncs, pel cantó del mercat laboral, en el passat la Fed va començar a apujar els tipus d'interès abans que la taxa d'atur arribés al nivell d'equilibri (que, segons la mateixa Fed, s'hauria arribat avui ja amb una taxa d'atur en el 5%) i en qualsevol cas entre 12 i 18 mesos abans que la taxa d'atur arribés al seu mínim (la taxa d'atur sol mantenir-se entorn de 6 trimestres prop dels mínims) i 3 anys abans de l'inici del seu repunt. Comparat amb el cicle de beneficis, la Fed també sembla que mostra cert retard perquè ja s'han sobrepassat els màxims de beneficis el 2014 i sembla que anteriorment l'entitat ja havia començat a apujar els tipus abans.
Mentrestant, i com a contrapès, és cert que del cantó macroeconòmic la situació és completament diferent, ja que en períodes de pujades de tipus de la Fed anteriors (2006) el cicle de creixement econòmic era molt més fort. Si tenim en compte totes aquestes variables i malgrat la pujada de tipus que s'esperen al desembre, els membres de la Fed han de continuar retallant les perspectives de tipus (actualment l'1,4% per al 2016, el 2,6% el 2017 i el 3,4% el 2018) perquè s'acostin a l'1,25%, i el missatge de Yellen hauria d'anar en aquest sentit de moderació per tal de calmar els mercats. En conclusió, les anades i vingudes, comunicats i tot el que envolta les decisions de tipus seran motiu de més incertesa l'any que ve ja que, tot i que la Fed estarà molt limitada a l'hora d'apujar els tipus d'interès, per la banda negativa tindrà un marge d'actuació gairebé nul en cas que l'economia entri en una altra fase de forta desacceleració, i això encara posaria els mercats més nerviosos.
