Abengoa com a símptoma

Si es concreta el pre-concurs d'Abengoa, aquest pot convertir-se en el més gran de la història d'Espanya, amb uns 25.000 milions d'euros de deute. La situació del grup és preocupant. Té un flux de caixa negatiu de 1.850 milions el 2014 i 1.450 milions fins al setembre, que s'han aguantat fins ara amb extraordinaris i amb increments de deute, i un sindicat de creditors difícil de pilotar en què la banca espanyola només en controla un 20%. Després de Pescanova, Carbures i Gowex es constata un cop més que la CNMV no està fent la seva feina. En aquest cas per partida múltiple, ja que no només era responsable de les emissions de capital sinó també de les de bons. Aquest abandó de responsabilitats és extensiu també a l'auditor, que va donar una opinió favorable sense reserves als comptes de 2014.

No estem davant d'un cas en què els problemes estaven molt amagats. Els comptes de 2014 i les presentacions enviades a la CNMV el setembre de 2015 donen molts motius per a la preocupació. Un flux de caixa molt negatiu, canvis constants en el perímetre de consolidació, increment del deute i molta màgia de PowerPoint per tapar la realitat.  En els comptes del setembre hi ha fins a quatre definicions ad hoc diferents de flux de caixa lliure, cap d'elles igual a la definició convencional.

En un país normal, es deixaria caure l'empresa i dimitiria el regulador.  En aquest, Abengoa ha pagat durant anys diversos polítics com a consellers o aconseguidors de negocis.  No és descartable que ho paguem entre tots.  Per cert, saben qui hi havia de conseller i membre dels comitès d'auditoria i de remuneracions del grup? Josep Borrell.  Quan ens alliçonava sobre les presumptes mentides econòmiques del sobiranisme no sospitàvem fins a quin punt era un expert a formular “las cuentas y los cuentos”.