Borses i petroli, junts

Tal com s'esperava, la Reserva Federal, en la reunió de política monetària d'aquesta setmana passada va mantenir els tipus d'interès sense canvis. No obstant això, el més destacable, i negatiu alhora, va ser el missatge menys optimista en creixement econòmic. Per tant, es mantenen els dubtes per l'apreciació del dòlar i el seu efecte en l'economia nord-americana.

Alhora, es reconeix la desacceleració en el tram final de l'any en relació amb la menor contribució del consum i de la inversió en el mercat interior, i s'assumeix que la inflació romandrà a nivells baixos. Amb tot, potser el pitjor va ser que al mateix temps la Reserva Federal va mantenir el full de ruta previst en la normalització de tipus d'interès al llarg d'aquest any.

Així, mentre el banc central nord-americà manté les quatre pujades de tipus en vint-i-cinc punts bàsics per al 2016, des de començament d'any la corba de tipus d'interès ha anat retardant progressivament el proper augment fins al quart trimestre de l'exercici. La corba de futurs per al desembre d'aquest any i per al desembre de l'any que ve se situa en el 0,92% i l'1,32%, respectivament, en relació amb el 0,25-0,50% d'actualment, i des de l'1,23% i l'1,77 %, respectivament, en el que cotitzaven a principi d'any. En definitiva, el mercat continua molt per sota en tipus d'interès del que apunta la Reserva Federal i una moderació de les expectatives de pujades de tipus, alineant-se més amb el mercat, resulta clau per reduir l'aversió al risc i ajudar que es consolidi una millora en les borses mundials.

No obstant això, a hores d'ara es veu que perquè la borsa repunti de manera sostenible, primer ha de pujar el cru. I en què consisteix, això? Partim de la base que un enduriment excessiu de la política monetària als Estats Units és un dels principals riscos per al creixement global en aquest exercici i un més dels factors, a part de la Xina i de les matèries primeres, per a la correcció de les borses el 2016 a causa del grau d'avanç del cicle americà de benefici, que va tenir el seu pic el 2014, i a la delicada situació dels emergents.

Per tant, mantenir el ritme de pujades plantejat inicialment per la Reserva Federal implicaria una apreciació addicional del dòlar contra totes les divises, cosa que suposaria un enduriment de l'índex de condicions monetàries a més de caigudes addicionals de la producció industrial, amb el seu corresponent impacte en el PIB. També comportaria una apreciació addicional del 10% en el dòlar en intensificar la pressió depreciadora sobre el iuan (amb un potencial caiguda del 15% en relació amb una caiguda del 2% estimada actualment) i al qual aniria aparellat un fort repunt de la volatilitat en la renda variable.

Alhora, causaria rebaixes més grans en el preu de les matèries primeres denominades en dòlars, especialment en el petroli, amb un impacte en el creixement dels països emergents més dependents de les seves exportacions. Per tant, una clau d'una recuperació més sostinguda dels mercats a curt termini és un repunt dels preus del petroli, ja que la correlació entre aquest i les borses s'ha disparat en els últims mesos. I parlo de repunt i només això, ja que el 2016 continuarà marcat per la volatilitat i els dubtes sobre el creixement econòmic.