Sis municipis i un consell s'endeuten per pagar uns 14 milions en factures pendents

Ajuntaments amb tresoreria negativa i amb comptes pendents. És la situació en què es van trobar molts ens locals catalans en tancar l'exercici de l'any passat, alguns dels quals han decidit acollir-se a una mesura que els permet demanar els diners a les entitats bancàries i retornar-los en els pròxims sis anys, amb l'avantatge, a més, que durant els dos primers anys únicament han de pagar els interessos i no s'amortitza capital, que és el que s'anomena carència. Això els permet respirar una mica més tranquils en uns moments en què no tots els ingressos que preveien han entrat a les arques municipals. Dels 25 ajuntaments catalans i un ens comarcal que s'han endeutat acollint-se a la nova mesura, –per un total de més de 52 milions d'euros–, cinc són de la demarcació de Tarragona i també ho és el Consell Comarcal del Baix Ebre. Tarragona és, després de Lleida (13.000.000) i Blanes (6.500.000), el tercer municipi de Catalunya que ha sol·licitat un import més alt a les entitats financeres, de poc més de sis milions d'euros: «Hem pagat factures pendents des del 2005» explica Pau Pérez, regidor d'Hisenda, que assegura que amb aquest import pràcticament s'ha fet net en els comptes pendents a empreses proveïdores i als pagaments a d'altres administracions que no s'han pogut fer fins ara: factures a autònoms, a l'empresa d'autobusos, per exemple. És un dels ajuntaments que no tenien liquiditat per pagar les factures i es veien obligat a fer modificacions de crèdit: «Per a nosaltres a estat una mesura positiva perquè ens permet estar més tranquils», sobretot en una època de crisi com l'actual, explica Pérez.

Cunit és un altre dels municipis que han hagut de respondre a més factures amb els diners que ha sol·licitat ara, valorades en 4.500.000: «Pràcticament la meitat del que tenim pendent», explica el portaveu del PSC Xavier Lorenzo. Són comptes que no es van poder fer efectius durant el 2008 i que ara s'han pogut pagar després de sol·licitar préstecs en tres caixes: «Teníem previstos uns ingressos que no han arribat per la crisi –principalment derivats del desenvolupament del POUM aprovat el 2007– i, en canvi les inversions com la piscina coberta o l'ampliació de la biblioteca les hem fet igualment», explica Lozano. L'Ajuntament haurà de reformular ara el pla de sanejament que va fer per uns deu milions d'euros, per adaptar-lo a la nova situació.

En tot l'Estat han estat 438 entitats locals les que s'han acollit a la mesura, un 58% de les majors de 20.000 habitants que n'eren potencialment beneficiàries, segons les dades fetes públiques pel Ministeri d'Economia i Hisenda.