Salaris sota mínims
Alguns experts recomanen la revisió del salari mínim interprofessional, que està en 655,20 euros, vora el 36% del sou mitjà a l'Estat
Els sindicats el volen a 1.000 euros, Pimec obre el debat i Foment no el considera un referent
Amb detractors i defensors a ultrança, la realitat és que el salari mínim interprofessional (SMI), fixat pel govern espanyol en 655,20 euros per al 2016, és un dels més baixos del món. Ni comparant-lo amb països amb un desenvolupament inferior se'n treu l'aigua clara: 9.172, 80 euros a l'any en catorze pagues, 655,20 euros al mes, 21,84 euros al dia i 5,13 euros per hora en el cas de
les treballadores de la llar.
I en correspondència amb el cost de la vida, tampoc surten els números. Cap dona de fer feines cobra, per sort, 5 euros l'hora.
Ho explica Raül Ramos, professor d'economia aplicada de la UB, quan diu que “Espanya està clarament per sota de la resta de països amb un desenvolupament similar”. També ho assegura la patronal de les petites i mitjanes empreses, Pimec, per boca del president de l'Observatori de la Pime, Modest Guinjoan: “L'SMI espanyol és
el més baix de tot el món desenvolupat i cal copiar les pautes que fan servir altres països.”
Hi ha una opinió, gairebé unànime, que l'indicador s'ha de revisar i discutir, i que la tendència és que s'ha de corregir.
La secretària de comunicació de CCOO, Dolors Llobet, recorda que els dos sindicats majoritaris defensen la recuperació d'un salari mínim que actualment és excessivament baix fins al 60% del salari mitjà del país, tal com estableix la Carta Social Europea (CSE). Actualment, segons xifres de l'any 2013, l'SMI espanyol representa el 36% del salari mitjà del país, en contraposició amb el 43% d'Hongria, el 44% d'Irlanda i el 47% de França, per posar-ne alguns exemples. És cert que en cap dels casos citats es compleix amb la recomanació de la CSE, però el més greu és que, en el cas espanyol, el percentatge fins i tot ha minvat amb els anys, a causa de la devaluació dels salaris durant
la crisi: ha baixat des del 38,6% al qual s'arribava, per exemple, l'any 2008.
Punt de dignitat
CCOO i la UGT van engegar, per la seva banda i també de manera conjunta, campanyes per recuperar la dignitat d'un salari mínim que sembla que l'ha perdut, i situen la suma mínima exigible en els 1.000 euros. “Fa anys que tenim el disc ratllat”, explica gràficament Camil Ros, secretari de política sindical de la UGT i candidat a secretari general. “Amb la crisi, el cost de la vida no ha baixat tant com ho han fet els sous i una manera de recuperar el dinamisme econòmic i el consum intern és revisar a l'alça uns sous que han de ser dignes”, explica. L'SMI a 1.000 euros serà un dels punts que es tocaran aquesta setmana en el congrés de la UGT.
Per Jordi Costa, en canvi, professor d'Eada Business School, el cert és que caldria revisar l'import del salari mínim interprofessional a l'Estat, “però és inviable en situacions de crisi com l'actual”, reconeix. “No és realitzable en aquests moments.” De fet, per Costa, l'SMI és un sistema útil, que s'hauria de mantenir i que representa una alternativa quan no hi ha un conveni laboral, tot i que té un àmbit d'aplicació reduït. “Hi ha pocs treballadors, o n'hi hauria d'haver pocs, que cobrin l'SMI, malgrat que sí que és àmpliament utilitzat a l'hora de fixar prestacions i per a aspectes fiscals”, explicava. Segons dades sobre l'Estat espanyol, només un 1% dels homes que treballen cobren per sota o al nivell de l'SMI, i un 2,63% en el cas de les dones.
Proporcions
En aquest sentit, en el darrer informe de Foment del Treball sobre mercat laboral i negociació col·lectiva, s'especifica que només el 0,2% dels treballadors de l'Estat rebien una remuneració inferior al 105% del salari mínim nacional, mentre que la proporció d'assalariats dels altres onze estats membres de la UE que percebien menys de la quantitat citada va oscil·lar entre el 2% i el 4,7%.
Per Javier Ibars, director de relacions laborals de Foment, el salari mínim no és avui un referent per a les empreses, tenint en compte que la immensa majoria dels treballadors ja hi estan per sobre. “A més –explica–, sorprèn que aquells treballadors que no estan subjectes a un conveni col·lectiu tenen uns costos laborals, salarials i no salarials molt per sobre que els que tenen conveni col·lectiu aplicable.” Així doncs, segons Foment del Treball, amb pocs treballadors per sota de l'SMI i millors condicions fins i tot per als que estan fora de conveni, la voluntat de mantenir i d'augmentar la dotació és purament política. “En l'àmbit empresarial i laboral, crec que no té gaire implicació; no acaba de ser un referent”, considera Ibars, malgrat que sí que reconeix que pot arribar a afectar la negociació col·lectiva “si registra un increment molt accentuat”, cosa que, “a la pràctica, no passa”.
LA XIFRA
Un debat damunt la taula
Més valenta que la resta, la patronal de petites i mitjanes empreses Pimec proposa una reflexió sobre el salari mínim interprofessional, “que actualment se situa
en 9.172,80 euros anuals,
un nivell inferior al que tenen els països més desenvolupats del món”, segons explica la mateixa entitat.
En aquest context, la patronal ha organitzat una jornada titulada Salari mínim i competitivitat per analitzar i debatre quin impacte podria tenir sobre l'economia, l'empresa i la societat un augment del salari que l'acostés al de la resta de països, així com quines mesures serien necessàries per mantenir la competitivitat de les pimes. En la trobada, que se celebrarà el 15 d'abril a l'edifici Torre Telefónica de Barcelona, hi participaran experts de primer nivell de l'àmbit econòmic, empresarial i laboral, així com els agents implicats. L'entrada és gratuïta, però es requereix inscripció prèvia. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, clourà els actes.
