Una segona oportunitat

Una altra empresa paperera gironina que ha desaparegut aquests anys és Aconda, de Flaçà, que l'estiu del 2009 va tancar les portes i va deixar al carrer uns 200 treballadors. Les seves instal·lacions, d'entre 50.000 i 60.000 metres quadrats de sòl urbà i 50.000 metres quadrats més de sòl, es troben en un estat deplorable i han patit robatoris i actes vandàlics. El mateix alcalde de Flaçà, Jesús Font, reconeix que la situació a la nau és molt precària i deplorable, però ni el mateix Ajuntament sap de qui és propietat actualment l'immoble. A més, segons assenyala Font, sembla que ha sortit dos cops a subhasta i continua sense haver estat adquirit. En el cas d'Aconda també hi va haver un intent de compra per part d'un inversor, però aquest va fracassar i, a diferència de la paperera de Sarrià, no va tenir una segona oportunitat.

Construccions Mecàniques Domènech, d'Olot, i la Preparación Textil de Ripoll, històriques empreses que van tancar el 2008 i el 2005 respectivament, ja no hi són. En aquests dos casos, els edificis industrials han estat substituïts, curiosament, per dos supermercats de nova creació de la marca Mercadona, que s'han inaugurat no fa gaire temps. L'empresa olotina coneguda pels seus reductors de velocitat havia arribat a tenir en els seus millors temps 140 treballadors. Al Mercadona que s'hi va construir i inaugurar el juny de l'any passat, hi treballen 30 persones.

En el cas de l'empresa de filatures La Preparación Textil –que havia estat coneguda com “la fàbrica del Pla” al Ripollès i que en el seus millors temps havia donat feina a 1.000 persones–, va tancar el 2005 i no va ser fins l'estiu passat que, enmig de la polèmica, s'inaugurava el Mercadona, enmig d'una àmplia zona comercial.

L'antiga fàbrica tèxtil Burés d'Anglès, que va cessar l'activitat el 2008, pertany a l'Ajuntament, que amb l'adquisició es va endeutar. Actualment, una part de la fàbrica està destinada a l'oferta d'equipaments comunitaris i serveis tècnics. El potencial és molt gran, però calen els recursos.

El Grup Hinojosa, amb seu a Xàtiva, té actualment més de 1.200 treballadors. Segons va explicar aquest grup fa mesos, un cop es va anunciar la compra, la previsió és que la planta de Sarrià arribi a produir 90.000 tones de paper, que s'utilitzaria com a matèria primera en altres fàbriques del grup. Amb aquesta adquisició, el Grup Hinojosa s'assegurava –tal com va afirmar el dia que va anunciar la compra– una font d'abastiment de matèria primera addicional, i reduir així la seva dependència dels mercats d'importació.De fet, Hinojosa –fundat el 1947 per Rafael Hinojosa Sanchis– és un dels grups empresarials més importants del sector del cartró ondulat a l'Estat espanyol. Està format per onze empreses repartides per tot l'Estat i durant els darrers cinc anys ha invertit més de 150 milions d'euros en innovacions tecnològiques. La facturació del 2014 era de 270 milions, i disposa també d'una flota de més de 50 camions que donen cobertura a tot el territori de l'Estat espanyol, l'Estat francès i Portugal.

Abans del tancament de Torraspapel, es coneixia també de cop i volta la fi de l'emblemàtica tèxtil Grober, de Bescanó. La fi d'aquesta empresa encara continua cuejant pels jutjats amb una querella dels treballadors contra el propietari i la família d'aquest –el 3 de maig aniran a declarar– per apropiació indeguda, administració deslleial i delicte societari. I també continua sense resoldre's sobre el futur de les instal·lacions, després que una empresa de Valladolid comprés la maquinària de l'antiga tèxtil per 1,7 milions d'euros. Aquests diners van servir perquè els treballadors cobressin les indemnitzacions i els salaris que es devien. Pendents encara del pla de liquidació, tot fa pensar que les instal·lacions acabaran en mans dels bancs, que eren els principals creditors. Mentrestant, l'antiga fàbrica continua tancada. En aquest cas, de res no va servir la pressió dels treballadors, que insistien que la indústria era viable, ni tampoc el suport del Departament d'Empresa de la Generalitat de Catalunya, que, en el seu moment, també buscava un inversor industrial per reflotar l'empresa. A diferència de Sarrià de Ter, l'estratègia no va reeixir.