L'Audiència de Barcelona revoca la condemna a la cúpula d'Spanair per la fallida de l'aerolínia
El tribunal resol que el concurs de creditors va ser “fortuït” i no culpable
Els magistrats consideren que el consell d'administració durant el temps que es va prolongar la decisió la companyia va estar buscant de manera “activa” una solució per mantenir l'activitat
L'Audiència Provincial de Barcelona ha decidit revocar la sentència del jutjat mercantil número 10 de la capital catalana que declarava culpable el consell d'administració d'Spanair de culpable d'haver retardat la presentació del concurs de creditors a principis de 2012. Els responsables de la companyia van ser condemnats el 2014 a penes d'inhabilitació i a pagar indemnitzacions als afectats.
La Secció 15a de l'Audiència estima ha resolt en una resolució datada el 29 d'abril acceptar els recursos d'apel·lació plantejats pels condemnats contra la sentència del jutjat mercantil i qualificar de “fortuït” i no culpable la fallida d'Spanair.
La decisió implica que els membres del consell d'administració no hauran d'assumir els 10,8 milions d'euros que l'anterior condemna havia establert per restituir els perjudicis causats pel retard en la presentació del concurs. També deixa sense efecte la inhabilitació de dos anys per exercir d'administradors socials als dotze directius condemnats.
L'Audiència admet que Spanair va incomplir el deure d'instar el concurs dins els dos mesos següents al moment en què es trobava en insolvència. Malgrat aquesta circumstància, considera que el consell d'administració de l'aerolínia catalana no va incórrer en “culpa greu” per la demora de la sol·licitud.
En aquest sentit, els magistrats argumenten que durant els cinc mesos en els que es va prolongar la demora en la sol·licitud del concurs de creditors, el consell d'administració de Spanair “no va restar impassible, sinó que va buscar de forma molt activa la manera de donar continuïtat a la companyia per evitar el concurs, cosa que porta a descartar que incorreguessin en culpa greu en la demora en la sol·licitud del concurs”.
L'Audiència creu que “no concorren raons que permetin justificar que aquesta demora fos injustificada”, i per tant constitutiva de negligència per part del consell, durant l'últim mes previ a la sol·licitud, encara que les possibilitats de trobar una solució que donés continuïtat a la companyia “havien disminuït sensiblement”. L'Audiència subratlla que en aquell moment “encara no s'havien trencat definitivament les negociacions amb Qatar Airways” i “encara estava oberta una nova línia de negociació amb una altra companyia aèria”. D'aquesta manera, conclou, encara “existien possibilitats de trobar un soci que pogués donar viabilitat a la companyia”.
La resolució de l'Audiència Provincial indica que “tampoc concorre el requisit que aquesta demora hagués agreujat la insolvència”. En aquest punt, estima que alguns dels socis de la companyia Spanair, que també eren administradors, “havien fet aportacions durant el període immediatament anterior a la sol·licitud del concurs, en forma de crèdits participatius o simples crèdits (que no van recuperar) per import més elevat a la suma en què la insolvència va augmentar”.