Llet Nostra respon a la crida d'un ramader que tancava

El jove ramader de 25 anys Eduard Toral va anunciar a mitjan abril mitjançant les xarxes que hauria de tancar la seva granja de Vilabertran i sacrificar les seves vint-i-una vaques perquè ningú no li volia comprar tota la llet que produïa. Ara, però, Toral podrà salvar les seves vaques, ja que Llet Nostra li ha ofert incorporar-se a una de les seves sis cooperatives, Ramaders del Baix Empordà. “Per a Llet Nostra implica un gran esforç acceptar una nova granja al projecte, però s'ha aprovat l'entrada de Toral perquè coincideix que una altra explotació ha sortit de la cooperativa per jubilació i perquè la cooperativa pot assumir-ne el volum”, explica Jordi Riembau, president de Llet Nostra, que assegura que “Eduard Toral representa el futur del sector”. “És un jove ramader il·lusionat i no el podíem deixar sol”, va afegir-hi.

Riembau reconeix que el sector viu, per la confluència de diferents raons, una situació de crisi que recorda el context de fa més d'una dècada, quan “precisament va néixer Llet Nostra”. El mercat mundial de la llet viu des de final del 2014 un estat de deflació de preus que, afegit a l'abolició de quotes l'abril del 2015 per part de la Comissió Europea i a un consum de llet a la baixa, ha abocat el sector a una situació insostenible. “Aquesta suma de variables ha fet que, en molts casos, la indústria pagui als ramaders la llet per sota el preu de cost”, diu.

Toral va saber el 19 d'abril passat que la central lletera a qui proveïa només li recolliria la llet els deu primers dies de cada mes perquè, segons li van dir, “en feia massa”. I la solució que li donava la central era que es quedés amb vuit vaques i que matés les tretze restants –les mateixes vaques que tenia el seu pare el 2014, quan li va traspassar la granja.

A les xarxes, Toral explicava que des que es va fer càrrec de la granja havia pujat la producció “gairebé 14 litres de mitjana per vaca i dia”, a part d'haver millorat “una bestiesa la qualitat de la llet”. “Ho provaré tot per poder-vos seguir tocant les metes, per haver de pensar noms per a les vostres cries, per decidir quin és el millor toro per a cada una de vosaltres... sou la meva família”, deia.

Aquest cas no és únic. De fet, ahir es va conèixer la situació d'un ramader de Vilafant al qual Corporació Alimentària Guissona ha decidit no recollir-li la llet. Com a protesta, el ramader va decidir abocar 4.000 litres en un camp erm de Llers. Tot i que la protesta és aplaudida pel sector i també pel consumidor, no ho és tant el fet d'haver llançat la llet “perquè llançar és lleig; es podria haver regalat” –Càritas o ONG eren algunes de les propostes–. Entre els arguments hi havia qui deia: “Regalar-la a qui en té poca... fa un bé i la indústria en vendrà un xic menys.”