Les cireres més cares del món es refan del veto rus

En el seu popular poemari titulat Els fruits saborosos, Josep Carner va dedicar unes ratlles a les temptadores cireres: “Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls, la mare, penjarelles de foc posa en senalla, i vora seu convoca els cants i la batalla. Per al que vingui tot seguit, hi ha dos penjolls!”

La mare que referia Carner potser no hauria anat regalant cireres tan alegrement si les que hagués tingut al cistell haguessin estat Cherry Glamour, la varietat que cultiva l'empresa lleidatana Edoa i que es considera que són les cireres més cares del món.

Amb la collita d'enguany ja enllestida, l'empresa lleidatana encadena catorze anys liderant el cultiu d'una fruita que, de mitjana, es ven a cent euros el quilo a preu de majorista, deu vegades més cara que la cotització de la cirera convencional. El preu de venda al públic pot arribar a 300 euros el quilo.

Les cinc hectàrees de cirerers que cultiva Edoa als termes de Sucs i Almacelles són les úniques al món dedicades a aquesta fruita. “Fins ara no ha aparegut ningú al món disposat a fer-nos competència”, confirma Óscar Ortiz, director comercial de l'empresa i un dels sis socis fundadors.

En aquest context, Edoa ja dóna per superat el sotrac que li va representar fa dues campanyes el boicot decretat per Rússia a qualsevol producte originari de la Unió Europea. El mercat rus, gran consumidor de fruita i amb un alt poder adquisitiu, era un destí excepcional per a les Cherry Glamour i el veto va trasbalsar la dinàmica de vendes de l'empresa. Dos anys després del boicot, Edoa ha aconseguit reconduir les exportacions i ha desviat al mercat dels Emirats Àrabs bona part de les cireres que absorbia Rússia.

L'empresa lleidatana exporta el 95% de la seva producció i malgrat que França, Suïssa o el Regne Unit són mercats estables i bons compradors de la Cherry Glamour, l'alt volum d'aquesta fruita que volava cada campanya cap a Rússia feia necessari trobar amb rapidesa una altra veta on col·locar els quilos. Tenir cintura comercial ha estat clau per a l'empresa a l'hora de trobar nous destins per a una producció que enguany ha vorejat les 37 tones.

Óscar Ortiz confessa que estan explorant altres destinacions i que, en aquest sentit, el sud-est asiàtic és també un bon mercat potencial però que presenta la particularitat que es resisteix a acceptar el producte quan ha sobrepassat un determinat límit de preu.

Un cas diferent és el dels Estats Units. Óscar Ortiz confessa que li “encantaria” iniciar transaccions amb clients de l'altra banda de l'Atlàntic –“allà hi tenim demanda”, assegura–, però que la inexistència d'un protocol entre l'Estat i el govern dels EUA per a l'exportació de cireres fa impossible enviar-hi remeses d'aquesta fruita. El fet que Califòrnia sigui una zona productora de cireres enforteix les reticències del govern nord-americà a acceptar mercaderia forana.

En aquesta situació, Edoa de moment no es planteja augmentar el nombre d'hectàrees de cultiu. “Volem fer diners, no fer volum”, diu Ortiz.