“El meu avi va fer la primera estilogràfica d'Espanya i el primer bolígraf d'Europa”

El meu avi i padrí va néixer el 1904 al poble de Rubió (Anoia). Va ser un catalanista que va lluitar durant tota la seva vida en favor de la llengua i la cultura catalanes i la llibertat del nostre país.

L'estilogràfica s'inventa als Estats Units a finals del segle XIX per Lewis Edson Waterman. A Europa es popularitza durant la Primera Guerra Mundial gràcies als soldats americans que en duien una. Aleshores comencen a sorgir els primers fabricants europeus al Regne Unit i Alemanya.

En part per un tema de nivell industrial però sobretot de mercat. La demanda era escassa perquè l'estilogràfica era un objecte de luxe que només les classes benestants es podien permetre. A més era un país amb uns alts nivells d'analfabetisme. Les firmes dels EUA són les primeres a introduir l'article a través de representants. Després sorgeixen els anomenats marquistes, fabricants locals que compren peces fora i fan el muntatge aquí com una forma de connectar millor amb el client local i abaratir el preu. El primer marquista va ser Vicente Martín, creador de la marca Font Pelayo, on el 1927 va començar a treballar el meu avi.

Durant la Guerra Civil el meu avui munta una societat (Vicurvi) amb el seu germà Pasqual i un soci, Baldomer Curià, per fabricar estilogràfiques. Josep Vila tenia molta relació amb certs líders del catalanisme, concretament amb el Joan Cornudella, que el 1937 va ser nomenat president del partit Estat Català. En aquell moment, hi havia una clara consciència que calia transmetre als soldats catalans el sentit de la seva lluita i la identitat de Catalunya. El meu avi pensa que la millor manera és repartint estilogràfiques.

L'autarquia va significar que no es podia importar res i tots els productes s'havien de fabricar aquí i a finals del 1940 i principis del 1941 es crea la primera estilogràfica fabricada totalment amb materials espanyols. Es va anomena Regia i és segurament l'estilogràfica de més qualitat fabricada mai a Espanya, i objecte cobejat pel col·leccionisme. És segur i cert que Franco i els seus ministres signaven els seus documents amb l'estilogràfica de l'avi.

Va tenir les seves petites victòries. He descobert que tot el que feia s'ha d'interpretar en clau catalanista. Per exemple, sempre inscrivia les seves empreses o registrava les patents el dia de Sant Jordi, patró de Catalunya. En el cas de l'estilogràfica Regia, va triar el nom perquè “Corona Regia” era com els historiadors catalans designaven la Corona d'Aragó i com se l'anomenava als segles XII a XV.

A finals del 1945 Manufacturas Vicurvi era l'empresa de material d'escriptori més important i moderna d'una Europa destrossada per la guerra mundial. L'invent d'un hongarès nacionalitzat argentí, József Biró, va arribar a la fàbrica. Era una ploma amb una bola a la punta. Van pensar que era un progrés i la van començar a fabricar. Així és com el meu avi i els seus socis es van convertir en els primers fabricants europeus del bolígraf.

Va ser un èxit comercial, es van vendre milers de bolígrafs a tot Europa. Però igual que va passar amb altres fabricants de bolígrafs del món van començar a rebre moltes reclamacions perquè la tinta s'assecava. Va ser un cop molt fort per a l'empresa, que havia apostat pels bolígrafs. A finals dels 50 la gent es va deixar d'interessar pels bolígrafs i va tornar a les plomes.

No, però Baldomer Curià va vendre la seva participació de l'empresa als dos germans. A principis dels anys 50 irromp el plàstic i l'empresa del meu avi va patentar un bolígraf d'aquest material. A Europa es va fer molt popular el boli Bic, que va començar a obrir fàbriques arreu menys a Espanya perquè el meu avi tenia una patent similar. Per això van arribar a un acord comercial. Tots els Bic que es venien a Espanya estaven fets per l'empresa dels dos germans Vila Sivill.

El 64 van trencar la relació i Bic va muntar la seva fàbrica a Tarragona. Als anys setanta l'empresa de l'avi va marxar a Rubí, amb dificultats per competir amb un gegant com Bic. Finalment l'empresa va tancar el 1980. No va resistir.

Sí, malauradament hi ha moltes històries com la del meu avi que s'han perdut. Eren temps de repressió franquista i les famílies les silenciaven. Ara estem en procés de recuperar-les.