empresa
protesta
Acampada a Le Porc Gourmet contra les falses cooperatives
El col·lectiu Càrnies en Lluita se solidaritza amb els treballadors contractats per aquest canal plantant tendes davant l'escorxador de Santa Eugènia de Berga
Denuncia les pèssimes condicions laborals en el sector carni d'Osona
“A Le Porc Gourmet hi ha esclavitud pura i dura, fins i tot han arribat a treballar 24 hores dormint a l'escorxador”, explica Montse Castañé, membre del col·lectiu Càrnies en Lluita i de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Per denunciar la precarietat laboral a la qual es veuen abocats centenars de treballadors temporals i de falses cooperatives en el sector carni a la comarca, però també a Catalunya, ahir Càrnies en Lluita va començar una acampada de tres dies davant l'escorxador Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga.
“S'estan vulnerant drets laborals i fins i tot humans, amb un alt contingut racista”, explicava Jordi Sala, membre del col·lectiu i de COS. Els treballadors de les falses cooperatives (sobretot dues a Osona: TAIC i Clavial, controlades pel Grupo Jorge, amb seu a Saragossa i propietat de Jorge Samper) són gairebé un miler a Le Porc Gourmet, on només una vintena de persones són treballadors en plantilla. Les falses cooperatives –“un sistema permès judicialment però totalment fraudulent i mafiós perquè els treballadors no tenen cap tipus d'informació ni cobertura”, segons l'advocat Toni Iborra– proporcionen personal a diferents càrnies d'Osona, com ara Patel i Càrniques d'Osona, entre d'altres.
Per als treballadors de les falses cooperatives (mà d'obra barata, gairebé tota immigrada) les condicions de treball són pèssimes: no tenen atur perquè la majoria estan en règim d'autònoms; paguen 50 euros mensuals com a cooperativistes i el primer sou va destinat a pagar el seu lloc de treball (també es paguen la roba i les eines); tenen sous extremament baixos –de 500 o 600 euros per deu hores diàries–; hi ha velocitats de treball a la cadena de matança de 1.100 porcs a l'hora; no hi ha rotacions; hi ha malalties laborals derivades de moviments repetitius, i no tenen cap suport en cas d'accident greu –“si un treballador es fa un tall greu a la mà ha d'anar a urgències amb la seva bicicleta”, diu Castañé.
Per denunciar-ho i donar suport a aquests treballadors (ahir amenaçats perquè no parlessin amb els mitjans de comunicació), s'han organitzat diferents activitats, que continuen avui i demà. Ahir a la tarda, aprofitant l'entrada de treballadors a Le Porc Gourmet, membres de Càrnies en Lluita els van donar fulls on se'ls explicava que els divendres a la tarda, al centre cívic Montseny de Vic, hi ha servei d'assessorament gratuït per als treballadors de la indústria càrnia.
LA FRASE
Esfosa torna a proposar l'ERO als treballadors
La direcció de l'escorxador Esfosa no ha acceptat la proposta del comitè d'empresa, aprovada diumenge en assemblea, i torna a posar sobre la taula la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectaria la totalitat de la plantilla. El comitè i la direcció es van reunir ahir a la tarda, després de quinze dies de negociació, per discutir la proposta que va fer l'empresa als treballadors per adaptar l'estructura productiva a la situació de mercat (marcada per una baixada de producció), després que Esfosa anunciés la retirada d'un ERO ja presentat, el passat 26 de juny.
Per part dels treballadors, la proposta va ser discutida per una vuitantena de persones en assemblea diumenge, els quals van decidir per unanimitat que rebutjaven la proposta de concentrar el personal fix en un primer torn que assegurés la jornada anual del conveni i la regulació de jornada en la resta de torns, ja que suposaria “un greuge comparatiu entre els treballadors”, i que a la tarda es concentrés el personal temporal i de cooperatives. En cas de no voler-se acollir al canvi de torn, la direcció d'Esfosa deixava clar que el treballador tenia l'opció de plegar amb dret de la “compensació prevista per modificació substancial de condicions”.
D'altra banda, l'empresa proposava quantificar en 180 hores anuals les possibilitats de flexibilitat previstes en el conveni i ampliar-ne la recuperació fins al 30 de juny de 2017 (amb posterioritat es negociaria el calendari en funció de l'estat de les hores negatives). Els treballadors consideren que és massa temps i la seva proposta de posar com a límit el mes d'abril no ha sigut acceptada. La idea de l'empresa és que les hores es puguin recuperar en sis mesos, temps que el personal considera excessiu.