Cost econòmic dels errors polítics

Segons la teoria, la corba de Laffer ens diria que en una baixada d'impostos s'incrementa la recaptació; si més no això és el que va dir Cristóbal Montoro per justificar la baixada d'impostos electoral. Recordem d'on vénen; en la campanya electoral del desembre del 2011 que va portar a la presidència del govern Mariano Rajoy, ens prometien insistentment que abaixarien els impostos perquè José Luis Rodríguez Zapatero els havia apujat massa i ofegava l'economia, i teoritzaven sobre la corba de Laffer per donar credibilitat a la seva promesa. Els resultats tots els sabem: així que va jurar el càrrec va fer una pujada importantíssima d'impostos al·legant que s'havien trobat un dèficit ocult descomunal. A mitjan 2014 i de cara a les eleccions, van tornar a fer una reforma i van abaixar l'IRPF un 12,5% de mitjana per a les rendes superiors a 24.000 euros i un 23,5% per a les inferiors. I l'impost de societats de les grans empreses el van rebaixar del 28% al 25% equiparant-les amb les petites i mitjanes, i això va provocar un greuge comparatiu, i van rebaixar el de les microempreses al 20%. L'excusa era que la represa econòmica ja era un fet i per tant hi havia més activitat econòmica que permetia recaptar més i que una baixada d'impostos provocaria un increment del consum i més recaptació (corba de Laffer). El problema és que per primera vegada des del 2009 la recaptació d'impostos del 2015 va caure un 7,7%. Aquesta menor recaptació i les polítiques expansives de despesa per fer-se perdonar les retallades van provocar una desviació del dèficit del 4,2% previst al 5,1%. Des de Brussel·les ja no es veia gaire bé aquesta reforma fiscal perquè podia comprometre els objectius de dèficit i criticaven que no hi hagués una rebaixa de les cotitzacions socials per afavorir l'ocupació i es compensés amb una pujada de l'IVA.

Ara Brussel·les té l'expedient per una possible sanció pel desviament del dèficit i anuncien l'exigència d'una retallada extra que ens pot suposar uns 8.000 milions euros, un import que podríem considerar la factura electoral del PP. El 27 de juliol el comissari Pierre Moscovici informarà de la quantia de la sanció, que s'haurà d'afegir als 8.000 milions, i donarà pistes d'una inevitable nova pujada d'impostos.

I com que els problemes per més que s'aparquin no es resolen, la propera legislatura també haurà d'afrontar el problema de la fallida de les autopistes radials de Madrid. El jutjat mercantil número 6 de Madrid ha sentenciat, ja definitivament, que com a màxim el primer d'octubre les autopistes radials fallides de Madrid, entre altres, han de revertir a l'Estat ateses les garanties que al seu dia va donar el govern de Zapatero a les constructores, a les concessionàries i als bancs. Com que assumir aquest deute perjudicaria el dèficit, el govern té previst crear una empresa, Autopistas Españolas, amb el propòsit d'anar absorbint les autopistes quan vagin fent fallida. I aquesta empresa també assumiria les autopistes rendibles així que vagin vencent les concessions. De fet, en campanya Ana Pastor ja va dir a Catalunya que pel que fa a l'autopista AP-7, que travessa tot el corredor mediterrani i és la més rendible de l'Estat espanyol, amb un trànsit de 58.400 vehicles diaris, mentre que la mitjana de la resta de l'Estat és de 13.400, no es renovaria a Abertis la concessió, que en un tram venç el 2018 i a la resta el 2019. Alguns aquí ho van interpretar com que a partir d'aleshores les autopistes serien gratis, però l'objectiu de Foment és dotar la nova empresa d'autopistes espanyoles, que assumirà les fallides, d'autopistes d'alta rendibilitat per fer un mix atractiu per als inversors i vendre el 51% del capital a inversionistes privats i així Brussel·les no ho computaria com a dèficit.

La jugada ja la veuen, no renovar la concessió de les autopistes catalanes a una empresa catalana i passar-la a una empresa estatal espanyola; ells cobraran els peatges i nosaltres els seguirem pagant per sempre més.