Poca broma, aquest estiu
Amb Manuel Valls, França ha tingut més primers ministres catalans en 130 anys que l'Estat espanyol
Fa una setmana, a Platja d'Aro, cinc turistes alemanyes van provocar un daltabaix. La broma va ser considerada un atemptat terrorista i l'espant general. El resultat va ser: cinc senyores a la presó per escàndol públic, unes quantes terrasses de bar destrossades i una demanda insospitada de til·la. A més, alguns hem après una nova paraula anglesa: “flash mob”.
El cas anterior és la broma real. El que explico a continuació no ho és. Comencem per Catalunya: es manté i s'agreuja l'ofensiva judicial contra els nostres dirigents. Tots sabíem que hi seria, però no sabem fins on arribarà. Fins on gosarà anar un govern espanyol en funcions, però que té el suport massiu de la població espanyola. Hi ha qui espera màrtirs, com aquell soldat danès que no es va moure ni un centímetre de la frontera davant l'avanç d'un tanc alemany, i que es va deixar planxar literalment pel Panzer.
La situació política és complexa, més que l'econòmica. La crisi continua, però la producció es manté i l'exportació també. Fa un parell de setmanes, un director honest a Catalunya d'un diari econòmic madrileny explicava els avenços clars de l'economia catalana en els darrers anys, mentre uns dies després, la primera pàgina es dedicava a informar que les empreses estrangeres fugien de Catalunya. Opino que aquestes empreses es mantindran, mentre el moviment independentista continuï demostrant que el moviment és demòcrata i, sobretot, si no hi ha violència. A Catalunya, la gent ha sortit al carrer massivament i no s'ha llançat un paper a terra. Si se sentien plors era d'un nen –o una nena– que el pare portava en cotxet al mig de la multitud. Però tot i això, poca broma a Catalunya.
A la resta de l'Estat, l'aigua comença a bullir. Fins fa poc, s'ho prenien a broma i ho atribuïen a Esquerra Republicana de Catalunya, que només deia, però no feia, perquè eren pocs. Ara només poden dir que els que volen un Estat propi representen tan sols una mica més del 47 per cent. Poden ofegar més econòmicament, i segur que ho faran. El govern de la Generalitat haurà d'explicar que si les llistes d'espera als hospitals s'allarguen i algunes escoles es tanquen és que els diners pagats en forma d'impostos no tornen de Madrid en forma d'ajut sanitari o escolar.
Europa, la nostra Europa, no viu el seu millor moment. França ha tingut més primers ministres catalans –Manuel Valls– en 130 anys que l'Estat espanyol en el mateix període: cap. Els ministres francesos ja han anunciat que no faran vacances per plantar clara als moviments socials, que s'oposen a les mesures d'un govern socialista. Anglaterra se'n va, però això podria afavorir Catalunya, ja que hi hauria dos països que demanarien mantenir-se a la Unió Europea: Escòcia i Catalunya.
Els Jocs Olímpics de Rio fan una mica de por. Un altre govern d'esquerres, culpable de corrupció! –Déu ens guardi d'un atemptat d'Estat Islàmic! Tindria una repercussió mundial. Els Estats Units preparen eleccions al novembre i encara és difícil d'entendre que els republicans hagin triat un ximplet tan evident com en Donald Trump. Durant molts anys, s'esperava que la Xina es desvetllés. I es desvetllà. Però ara em pregunto quan es desvetllarà de nou i demanarà simplement democràcia.
Aquest estiu, em quedo a casa. Per desgràcia, per altres raons.
