En defensa del 9-N

Un maltractador és un maltractador, després de l'operació diàleg, "El, Cariño te quiero no te vayas, que quieres, cambiaré", arriba l'operació coercitiva, la autèntica natura del maltractador, "Sino eres mía, no seras de nadie. Ja estem en aquesta ultima fase, no afluixeu, el poble tampoc afluixarà, no hi ha prous pressons per posar tanta gent. Donec Perficiam

És evident que l’Estat no veu cap altra manera d’aturar-nos i, com que de política no en saben o no en volen fer, per això ho volen resoldre pels tribunals. És l’escapatòria que es pensen que tenen. Demostren tenir molts dels trets del franquisme; el qui mana, mana. I es pensen que encara va tot igual, que posant-nos la corda al coll ens faran callar. Aquesta manera de fer acaba causant l’efecte contrari del que busquen, perquè la persona que potser no era ben independentista se’n convenç veient que nosaltres tenim la democràcia per bandera i quina mena de gent trobem a l’altre costat per negociar.

Fa trenta anys aquest cronista estava contra la integració a l’OTAN. Sense haver mutat d’idees, ara l’alleuja ser-hi, com a garantia de seguretat. Com s’ha arribat al punt on som? Si a requesta d’una part substancial de la població les autoritats locals impulsen una acció, i podent fer-la legal l’autoritat superior s’hi nega per motius polítics, situa la legalitat fora de l’objectivitat. Quan acorrala el qui propugna l’acció, no l’empeny a la il·legalitat sinó que el dota per defecte de la legalitat de la necessitat. Aquest judici no té cap consistència ètica ni, strictu sensu, jurídica. Atenció, però: el poder de Madrid envia els jutges perquè no poden enviar els militars.

Quan la Justícia (majúscula), marejada per qualsevol govern, generava indefensió en lloc de, és clar, justícia (minúscula), els que treballem i vivim de la creativitat no podíem evitar pensar en els referents de ciència-ficció que dibuixen mons autoritaris com 1984 o Judge Dredd, entre altres. Ara, la ficció, la distopia, s’ha fet realitat i genera una incòmoda barreja de somriure i inquietud. No és una obra de ficció que, com a rerefons, ens intenta prevenir d’un futur negre. Està passant de veritat amb un partit del govern espanyol que, mentre la política basca fa la migdiada, necessita un enemic al qual demonitzar: nosaltres.

La dreta espanyola no té consolidat l’esperit ni l’essència dels valors democràtics. Estem davant d’un aparell d’estat potent, que no s’arronsa pervertint el poder judicial ni trencant una de les regles bàsiques de la democràcia, la separació de poders. Al marge de dissentir de l’actuació i judicialització del govern, cal entendre-ho com l’oportunitat per refermar la unitat i la transversalitat de l’independentisme. Com va passar amb la detenció del regidor de Vic, Joan Coma Roura, serà important la imatge d’unitat amb organitzacions cíviques i partits fent costat a un repte que no és la independència sinó la defensa dels principis democràtics essencials.

Què pots esperar d’un estat que jutja algú per la celebració d’una consulta no vinculant? Què pots esperar d’un estat quan s’atribueix a un vicepresident del seu govern, Alfonso Guerra, quan es va aprovar la reforma del poder judicial, el 1985, la frase “Montesquieu ha muerto”? Tenia raó. La separació de poders a l’Estat espanyol és una quimera. Si hi ha condemna, la judicatura espanyola serà la riota del món decent i rebrà l’aplaudiment dels que no tenen més arguments que l’amenaça i la coacció encara que t’enredin amb una falsa voluntat de diàleg. Com a jurista, em repugna tot plegat. Com a persona d’esport, també. Marxem.

Tot el meu suport i agraïment a Mas, Ortega i Rigau per el 9N. Vaig votar amb molta il-lusio i es del tot intolerable jutjar per haver posat les urnes per coneixer la voluntat política dels  Catalans. Visca Catalunya Lliure!!!!

Perquè ens jutgen a tots. Perquè volem i ens cal una nova República honesta i digna.

És un acte de politització de la justícia i un atemptat contra la separació de poders amb ànim intimidatori contra les manifestacions sobiranistes que es viuen a Catalunya. És intolerable que mentre el govern espanyol parla de distensió i intent de diàleg es vulneri la llibertat d’expressió i no es permeti cap escletxa de llibertat democràtica. La justícia s’ha posat de nou al servei de l’executiu amenaçant l’estat de dret amb actuacions judicials contra representants electes i amenaces d’inhabilitació contra els defensors d’un projecte democràtic com ara és el cas del president Mas, la vicepresidenta Ortega i els exconsellers Rigau i Homs.

  És una vergonya el que està passant. La justícia espanyola no és imparcial i obeeix les directrius del govern espanyol. Jutjant els nostres dirigents escollits democràticament s'està jutjant el poble català. La nació catalana només vol governar-se ella mateixa. Aquesta aspiració no pot ser criminalitzada. I menys en nom d'una suposada legalitat democràtica. Una legalitat "democràtica" provinent d'un règim dictatorial i anticatalà. Per més que ho intentin impedir Catalunya se'n sortirà amb la seva.