Cruyff selecció

Era d'esperar que la designació de Johan Cruyff com a seleccionador nacional forcés el debat que hem viscut. Entenc que hi ha qui hagi qüestionat el seu nomenament per la percepció que sovint s'ha tingut d'ell en relació amb el país i els seus símbols com ara la llengua. No dic que no tinguin raó però si em permeten voldria explicar un cas que vaig viure amb ell quan l'any 1992 vaig estar treballant per una televisió alemanya.

Durant uns mesos vaig participar com a presentador i redactor en un programa de reportatges sobre l'actualitat europea a la cadena Südwestfunk. Arran de les eleccions catalanes i de l'interès que la figura de Jordi Pujol havia despertat al land del Baden-Württemberg per on emetia aquella televisió, em van encarregar un reportatge sobre Catalunya. Vaig buscar testimonis de catalans o ciutadans que visquessin al nostre país i que fossin coneguts a Alemanya. Entre ells, Josep Carreras i Johan Cruyff. El tècnic, amb un perfecte alemany (no és veritat que el parli tan malament com l'espanyol), va fer un particular però molt emotiu dibuix dels catalans. Ens va definir com a grans pencaires. Deia que a les vuit del matí a Catalunya tothom és a la feina, cosa impensable a Espanya. Que nosaltres sí que érem europeus i que no havia vist mai ningú que s'estimés tant el seu país com els catalans. Va acabar amb un contundent, «Catalunya hauria de ser independent d'Espanya». Aquelles declaracions van marcar força el resultat final d'aquell reportatge, sobretot perquè en aquella època, tot i la feina diplomàtica del govern de Pujol amb alguns lands alemanys i altres regions poderoses d'Europa, hi havia moltíssimes reticències a acceptar les reivindicacions, ja no dic independentistes sinó autonomistes de Catalunya.

Per això quan es va confirmar el nomenament de Cruyff i en veure les legitimes reticències expressades per bona part de la ciutadania, no vaig poder evitar de recordar el seu posicionament que vaig poder viure en primera persona. Penso que Cruyff ens ajudarà a projectar la nostra realitat cap a l'exterior però també, i molt, cap a l'interior. És clar que, si bé en alguns esports modestos s'han fet ja importants avenços pel que fa al reconeixement internacional, per les grans seleccions com ara el futbol, la lluita que ens espera serà molt llarga. Hi ha molta feina cap a fora però també cap a dins. I Cruyff ens pot ajudar en les dues direccions. I estic pensant en la de fer veure al nostre futbol modest i de base que això de la selecció no és només la festa del Camp Nou quan arriba Nadal. Me l'imagino assegut cada diumenge al matí visitant la llotja dels diferents camps de Catalunya mentre que per la megafonia, abans de donar el número guanyador en la rifa de la panera, s'anuncia solemnement: «Els comuniquem que avui tenim l'honor de rebre la visita del seleccionador nacional, Johan Cruyff.»