Visca els nuvis!

Després de veure les fotos de Joan Laporta en una sala de festes de Barcelona celebrant la victòria contra el Madrid, només puc dir que sento vergonya aliena. És una d'aquelles fotos de la part final d'un casament en què el nuvi surt a ballar al centre de la pista amb la corbata lligada al front. La foto, o les fotos, ho tenen tot, el puro en una mà, l'ampolla de xampany francès a l'altra, l'americana i la camisa tacades i molles de xampany o de suor i el president del Barça ballant al mig de la pista. Les fotos parlen per si mateixes i n'hi ha per sucar-hi pa. La veritat és que no m'imagino ni tan sols Florentino Pérez fent una cosa similar. Tant li costa mantenir les formes? Tant li costa exercir de president del Barça amb la dignitat que li pertoca pel càrrec que ocupa? Tant li costa no perdre els papers com sovint ens té acostumats? No es poden celebrar les victòries importants sense que ens n'haguem d'avergonyir?

Ell, que té un discurs clarament i nítidament independentista, com justifica que celebri el triomf contra el Madrid obrint només ampolles de xampany francès? És que el cava català no el considera prou bo per al seu paladar? El president Laporta té tot el dret del món a celebrar les victòries del seu equip, i més si és contra el Madrid, però fer-ho de la manera com mostren les fotos i amb xampany francès és no fer cap favor a la imatge que ha de transmetre al món el president d'un club tan important com és el Barça.

Tot plegat em sembla un despropòsit que només serveix per donar mala imatge a un club que gràcies a l'entrenador i als jugadors està en un dels millors moments de la història pel que fa al nivell de joc, als títols aconseguits i al reconeixement internacional dels seus jugadors. Serveix per donar munició als mitjans de Madrid, que han sucat pa amb titulars com ara el del diari Marca: «El padre de la patria catalana bebe... ¡champagne francés!»

No sé si Joan Laporta diria ara allò de: «No em reconec en les imatges», com va fer a propòsit del lamentable episodi de «Al loro, que no estamos tan mal, hombre.» El seu ego és tan gran que sovint ens demostra que si no està situat al centre de la notícia, al centre de l'univers és com si li faltés l'aire per respirar, però no s'adona que aquest estar al centre de la notícia ho fa pagant un preu molt alt i no ell com a Joan Laporta, sinó Joan Laporta com a president del FC Barcelona, que és el més greu.

Que arribin les eleccions al més aviat possible. No m'imagino cap candidat a la presidència del Barça mínimament seriós quedant-se en calçotets en un aeroport ni perdent l'oremus cada dos per tres.