Un matrimoni de llits separats

Fa l'efecte que, en aquest club, els dos líders van al seu aire. El de la volàtil corbata, a la seva, amb el cap emboirat i pendent del seu melic, pregant que no s'acabi la nòmina de victòries i títols. El de la gespa, pendent d'aïllar la plantilla, a prova de bombes, xampany, gresques i enquestes. Prou feina té Guardiola a mantenir l'orquestra afinada i els enemics a distància per preocupar-se, a sobre, del foc amic, tan letal com el de les trinxeres alienes. Això ja és com un matrimoni de pura conveniència, que guarda les formes en fórmula social, somriu en aparador i viu la intimitat en llits separats, sense gaire més a dir. Total, el divorci estatutari és a tocar. Diferències irreconciliables posarien al paperot, si calgués. Però d'aquí a quatre dies, ni caldrà. Un va per aquí, seriot, treballant i coherent. L'altre marxa per allà, deixat anar, sense brides, sense cap preocupació per dividir la massa social, ni pel paper institucional que li pertoca. Per un no ens hem pas de preocupar. Pel segon, fatiga tanta pertorbació i protagonisme fins al punt que esborrona l'especulació del que pensa fer demà, si se centrarà i sabrà protagonitzar una retirada d'escena elegant o decidirà ficar cullerada en qualsevol detall de la futura presidència.

Formen vies paral·leles inacabables, rectes com una autopista americana de road movie. Ja no es trobaran pel camí, no. Un a dalt, l'altre, a baix. Entre la llotja i el vestidor hi ha ara una distància sideral perquè els objectius no coincideixen. Guardiola recull unanimitat mentre creixen les filies i fòbies al cabdillatge de manera exponencial. Quina convivència, ben pensat, més estranya en el millor moment de la institució i quina sucosa projecció de perspectiva imaginar com recolliran això els historiadors quan sigui moment d'explicar-ho a futures generacions de barcelonistes. A la glòria i esquizofrènics perduts, president per aquí, entrenador per allà. No ens enganyem, però, el culer ja ha decidit a qui tria per majoria absoluta. Per a la reflexió del perdedor en l'aposta, quedi escrit. Precisament, i li hauria encara de doldre més, aquell que ell va posar en el càrrec en una valenta decisió que no va ser gens compresa. Ara, un ens té a tots. L'altre, a tots dividits. Matrimoni naufragat.