Cinc anys de Leo

Dilluns va fer un lustre del seu debut en la Champions a Ucraïna, on torna avui a la recerca dels vuitens de final

Dilluns passat, quan Leo Messi despertava de la seva nit de gala a París, on li van lliurar la Pilota d'Or, va fer un lustre de l'estrena de l'argentí en la lliga de campions. El 7 de desembre del 2004, el davanter, amb 17 anys, va ser titular en el partit a casa del Xakhtar Donetsk. Va jugar al centre de l'atac d'un Barça ple de mainada. Rijkaard havia decidit donar descans als titulars habituals, menyspreant el valor d'acabar líder del grup. El Barça va perdre 2 a 0. Ni tan sols Iniesta va poder escurçar la diferència de penal, cap al final del partit. Va acabar segon del grup F –guanyat pel Milan– i, en els vuitens, va caure a les mans del Chelsea, que va definir l'eliminatòria a Stamford Bridge. Messi va ser l'únic que es va salvar de les crítiques. Fernando Navarro, Verdú, Rodri i Javito no van tenir la mateixa sort. De fet, la derrota va incidir en la falta de nivell del planter a l'hora de fer el pas endavant en el primer equip. «Leo va jugar força bé aquell partit i va fer de tot per demostrar la seva vàlua», va dir Rijkaard.

Leo torna al país que el va veure néixer en la Champions. Des d'aquella nit ucraïnesa, fins a la d'avui, Leo Messi ha jugat 37 partits de lliga de campions, n'ha guanyat 18, n'ha empatat 14 i n'ha perdut només 5. Ha marcat 18 gols i ha alçat dos títols. Té 22 anys i és el millor futbolista del món, segons France Football, i ho serà segons el parer de la FIFA el pròxim 21 de desembre.

La Champions, símbol de l'elit futbolística mundial en l'àmbit de clubs, ha marcat a foc la carrera de Messi. L'argentí es va fer conèixer i es va coronar en dos partits de Champions: Stamford i Roma.

Teatre del bo.

El 22 de febrer del 2006, Rijkaard va apostar per Leo Messi per a la visita a casa del Chelsea, que feia dos anys que no perdia a Stamford. L'argentí es va doctorar. Va tornar boja la defensa anglesa i va fer que expulsessin Mourinho. «Hooligans!», va titular el diari argentí Olé després de la quantitat de faltes que va rebre. Més enllà de la violència i de la reacció vulgar de Mourinho, capaç de denunciar «teatre» de Messi en la falta bestial de l'expulsat Del Horno, el partit va acabar de col·locar el nom de Messi en les altures del món del futbol. Aquella eliminatòria guanyada en els vuitens va ser el primer esglaó de l'escala cap a París, la primera de les dues Champions de Leo.

Roma.

La consecució de la lliga de campions a Roma, consumant el triplet històric del Barça, és, fins ara, el moment culminant de la carrera de Leo Messi com a futbolista. És la crònica del torneig perfecte. Millor jugador, golejador i campió. El fet d'haver conduït l'equip a l'alegria de Roma va ser la confirmació de l'argentí com a hereu de Ronaldinho.

L'any u després de la marxa del brasiler representava l'última prova: demostrar que sense l'aixopluc del brasiler, ell també era capaç de liderar l'equip.

Cinc anys després del debut, del Messi de 17 anys que va debutar en terres ucraïneses queda la promesa de futbolista que, finalment, es va fer realitat. Arriba amb la Pilota d'Or sota el braç i el Barça el necessita com mai aquest curs.


«Va jugar força bé

i va fer de tot per demostrar la seva vàlua», va dir

Frank Rijkaard



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.