Pobres però ben educats!

Malament rai quan l'únic consol del derbi gira al voltant de l'actuació del col·legiat i es busca el refugi de la dialèctica d'un club pobre i perseguit per amagar els problemes de veritat. Números a la mà, a diferència de les jornades anteriors, l'Espanyol només va rebre un gol. Al·leluia! Tot i això, els mèrits per guanyar aquell partit van ser escassos. Així de dur i així de trist. Tan trist com el que li passa a Nakamura, que encara no sap, o sí, on s'ha posat. Tampoc no entenc que ara Pochettino parli que el grup ha recuperat la «solidaritat i la humilitat». Un ja no sap si es tracta només d'un parlar per parlar o simplement d'una fugida endavant, un estar a punt, per si cau la pedregada de torn. Perquè ja se sap que amb això del futbol el primer que la dinya és l'entrenador. I precisament d'això a l'Espanyol, i el tècnic, ja en tenen certa experiència. Seguint aquest discurs el partit contra l'Almeria em fa més por que una pedregada seca. I tot això, tot aquest panorama, per no entrar en la qüestió més institucional, en el saber estar d'un president. Que el president del club veí ja està de tornada de tot i es dedica a fer campanya personal, no és el moment de donar-li carnassa i fer-li el joc. Al contrari, se'ls ha de respondre amb actituds que els desorientin, que els incomodin. I això només s'aconsegueix actuant amb més senderi, amb més educació. Trenta-cinc mil socis bé que s'ho mereixen!