Devastador Messi

A tots els que van dubtar –o dubten– que Leo Messi és, des de fa molt, el futbolista més important del Barça; a tots els que, encara avui, mantenen que no és la peça més imprescindible; que la seva dependència de Xavi i Iniesta és superior a la que els migcampistes tenen d'ell; a tots els que no s'han adonat, sis títols després, que sense la determinació de l'argentí no s'entén la ratxa més estratosfèrica de la història del futbol; a tots ells els proposo un exercici: fer un inventari de les aparicions del crack en els partits grans, els que decanten la glòria. En el 2-6 del Bernabéu, dos gols, una assistència i participació en el sisè; en la final de Mestalla desfà l'empat, dóna el tercer i provoca la falta del quart; a Roma vola per firmar el 2-0; en la supercopa estatal, dos gols en la tornada –no juga l'anada–; a Mònaco fabrica mig gol per a Pedro en la pròrroga i a Abu Dhabi desequilibra la semifinal i posa el cor en la final per disparar el Barça cap al cel. Espaterrant fora mida. És a dir, admetent que Messi no és l'única font d'èxit de la qual viu Guardiola, busqueu en els últims vint anys una estrella tan decisiva i amb tanta continuïtat per a un equip com Leo Messi. No n'hi ha cap. La diferència de la seva proclamació a Zuric descansa aquí. Més que en el seu catàleg de recursos desequilibrants, en la capacitat que té per explotar-los quan el seu equip se la juga i el necessita. Privat d'un discurs verbal que projecti el seu lideratge al vestidor, Messi s'activa des del sentiment. Quan sent que ha d'anar al rescat, el rival pot anar firmant la sentència. És imparable. No perdem de vista un concepte: l'estil és el que dóna identitat al Barça i això no es pot suplantar. Però no sempre es pot jugar bé. I quan no ho fas, ningú més que Messi t'acosta a la possibilitat de guanyar. I una lliçó més, la de Xavi: «Nosaltres som bons jugadors. Ell és un animal. Fa de tot i marca gols. Ara mateix no hi ha comparació possible entre en Leo i els altres.» Debat tancat.