ADN Barça en l'equip de Catalunya
Nou dels onze titulars de la selecció catalana es van formar en el planter del FC Barcelona. Johan Cruyff en va mantenir l'estil de joc
A vegades se sol dir que el Barça fa el paper que li correspondria a la selecció de Catalunya i que aquesta no pot exercir en no estar reconeguda oficialment. Ahir, més que mai i, això sí, per motius completament diferents, l'onze inicial en el debut de Johan Cruyff com a seleccionador català tenia un aire més que evident al conjunt blaugrana. Pel que fa a l'estil de joc i a la manera d'afrontar el partit. Catalunya, com el Barça, va buscar en tot moment tenir la possessió de la pilota i el control del partit. Durant bona part dels primers 45 minuts ho va aconseguir encara que, a diferència de l'equip de Guardiola, no disposa d'una davantera tan letal i, en defensa, en algunes fases, es va notar la falta d'entrenaments conjunts per entendre's. Guardiola no va poder veure el partit perquè gaudeix d'uns merescuts dies de descans amb la família a Qatar, però si es revisa el vídeo un cop torni, comprovarà que Gerard Piqué està perfectament capacitat per jugar de mig centre defensiu quan Touré marxi a la copa d'Àfrica. Ahir ho va fer i va estar encertat en la distribució i tapant forats. Els dos interiors, Xavi i Busquets, van intentar fer el mateix que fan amb el Barça, garantir la possessió de la pilota i connectar amb els davanters, un d'ells Bojan, a qui coneixen molt bé, i els altres dos jugadors, Sergio García i Verdú, formats a Can Barça i que ningú els ha d'explicar quins moviments han de fer perquè Xavi els interpreti.
En defensa, Puyol no es va sentir gens estrany al costat d'Oleguer, molt aplaudit en el seu retorn al Camp Nou, perquè durant l'etapa de Rijkaard van coincidir en un munt de partits formant l'eix defensiu. I Valdés, evidentment, com sol fer en aquest estadi cada quinze dies va estar encertadíssim, sobretot en un xut de Lavezzi. Els laterals, Bruno Saltor i Capdevila, van ser els únics titulars que no tenien cap relació passada ni present amb el Barça, però sí amb l'Espanyol. En el segon temps, Cruyff va anar substituint de mica en mica els blaugrana, que acumulaven el desgast del mundial de clubs.
