ATLETISME
Sant Silvestres per Sant Esteve
La proliferació de curses amb aquesta denominació en l'últim dia de l'any ha provocat que algunes s'avancin al calendari i ja s'organitzin aquest mateix cap de setmana, el 26 i el 27
Sant Silvestre és el 31 de desembre, però en alguns llocs del Principat i cenyint-nos a l'àmbit atlètic se celebra aquest any per Sant Teodor, el dia 27, i a la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria s'avança al 26, per Sant Esteve. És la conseqüència lògica del boom de les curses populars, que òbviament també és extensible a l'últim dia de l'any. Per als aficionats no hi ha millor manera que acomiadar el 2009, i abans de l'àpat i el raïm, que amb una bona suada. En pocs anys les proves amb la denominació de Sant Silvestre s'han duplicat i aquest curs ja són al voltant d'una vintena les que s'organitzen arreu de Catalunya, amb diverses distàncies i peculiaritats.
Els organitzadors de la prova de Sant Julià ja fa temps que ho tenen clar i sempre l'han avançats uns dies per poder disposar d'alguns dels atletes catalans i de la resta de l'Estat de primera fila i no entrar en competència amb proves amb més renom i possibilitats econòmiques. Així, no és estrany que alguns dels millors migfondistes catalans competeixin en més d'una Sant Silvestre abans de tancar l'any. És el cas, per exemple, de Reyes Estévez o Josep Lluís Blanco, que el 2007 van ocupar el primer i el segon lloc a Andorra i l'endemà van acreditar les mateixes posicions a Lloret. Precisament, l'aparició de la prova lloretenca, impulsada per Blanco, ha sacsejat el panorama atlètic i amb només dues edicions –diumenge serà la tercera– ja ha estat capaç de convertir-se en una de les més valorades del calendari estatal. Si la de Lloret només té tres anys de vida, la més antiga és la del Masnou, que el mateix dia 27 complirà la seva trentena edició. Ara per ara, però, la Sant Silvestre amb més relleu és la de Barcelona, que en els últims temps ha tingut un creixement espectacular i aquest curs s'ha fixat una xifra màxima de 9.000 inscrits, per qüestions organitzatives i de seguretat. Un creixement que ha provocat que en aquesta edició s'hagi optat per fer la sortida en dues tandes, amb 5 minuts de diferència, per evitar embussos en alguns punts conflictius del recorregut. La capital catalana manté la data del 31 de juliol, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, i ha apostat fort per la denominació de Cursa dels Nassos, per diferenciar-se de la resta i perquè s'adiu més amb la tradició catalana. A Barcelona, amb sortida i arribada a la plaça Calcina, es recorreran 10.000 m, com a Sabadell i a Canovelles. La resta de proves tenen menys quilometratge. La més curta és la de Sant Julià de Lòria, amb tan sols 2.200 m. En tot cas, amb més o menys quilometratge, amb més o menys participació, córrer en una Sant Silvestre és una bona manera d'acabar l'any d'una manera sana i festiva, i començar el següent amb energies renovades.
La prova de Lloret
ha sacsejat el panorama, però la de Barcelona marca la pauta en participació
EL CALENDARI*
De l'origen a São Paulo al lideratge de Vallecas
Les curses de Sant Silvestre s'han estès amb força per Catalunya, però l'origen de tot plegat cal buscar-lo a São Paulo, i encara més enrere a França. La prova va ser creada per iniciativa del periodista i atleta brasiler Cásper Libero el 1925 i la va organitzar el diari A Gazeta Esportiva, de la qual n'era el fundador. Libero havia assistit l'any anterior en una cursa de característiques similars a França, en què els atletes corrien de nit portant unes torxes, i va voler importar la idea al Brasil. Fins al 1945 només hi competien atletes brasilers, i des d'aquest any es va obrir a la participació internacional amb la intenció que hi competissin els millors fondistes del món. En els anys cinquanta va destacar l'actuació del millor atleta del moment, el txec Emil Zatopek, conegut com la locomotora humana, i en les últimes temporades els corredors africans han acaparat tot el protagonisme. Durant dècades la Sant Silvestre de São Paulo havia estat la gran referència, però en l'últim lustre la prova de Vallecas, a la capital espanyola, ha pres la iniciativa i des de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) ja la consideren com la millor del món. De fet, són dues curses en una, perquè per una banda hi ha la prova popular, amb més de 22.000 participants en l'última edició i, de l'altra, la internacional, amb uns 700. En el palmarès, hi destaquen noms com ara Eliud Kipchoge, Paula Radcliffe i Marta Domínguez.