El migcampista tranquil

El planter blaugrana ha generat últimament una estirp de talents silenciosos. Pedro, que ahir va marcar el seu 13è gol d'aquesta temporada, va aterrar al primer equip sense alçar la veu. Però amb aquesta mateixa humilitat s'ha convertit en el primer jugador de la història a marcar en sis competicions diferents en un mateix curs, i ja és el segon golejador de la plantilla blaugrana al davant, fins i tot, d'un 9 pur com és Ibrahimovic (12 gols) –Messi continua sent el pitxitxi amb 16–. No cal dir res de Valdés, de Puyol, de Xavi ni d'Iniesta, que es van anar fent un nom mica en mica fins a erigir-se en jugadors clau del Barça i del futbol mundial en general. I qui va pel mateix camí és Sergio Busquets. Un altre que només parla sobre la gespa però que no para de créixer. Tot i que havia de competir per una plaça amb Touré Yaya, la regularitat li ha anat atorgant la titularitat i ara que el de Costa de Marfil ha hagut de marxar a la copa d'Àfrica, tot el protagonisme del pivot defensiu serà per a ell. Guardiola té altres alternatives d'urgència per a aquesta posició, com ara Márquez, Txigrinski, Piqué, Xavi o Iniesta, o algun noi del filial, però de moment ahir va apostar pel vallesà, que va tornar a estar a l'altura. En un partit de pocs espais, en què les defenses van jugar molt avançades, Busi gairebé no va fallar mai i va mantenir l'equilibri en la zona central. No va ser un partit per al lluïment, sinó per a la constància i la feina bruta, dues competències del de Badia. Contundent en el tall, molt ben posicionat, segur en la passada curta, sòlid en el joc aeri i ràpid en el toc, la seva tranquil·litat és fonamental per a un equip que sempre juga amb riscos i que ha d'evitar tant com pugui les pèrdues de pilota. El Vila-real, així, va pressionar molt, va estar molt atent a les línies de passada i va tenir els dos interior ben tapats. En aquest escenari tan gris, Busquets va treure una casta que no li dóna l'edat però sí la intuïció, i va ser un dels millors d'un Barça poc brillant.

A banda d'una pilota que Marcos Senna li va treure en els primers instants de la segona part, possiblement gràcies a una de les moltes faltes que el col·legiat no va assenyalar, Busi no va tenir gairebé errades clares durant els 90 minuts. En canvi, va tornar a ser un dels jugadors que més pilotes va recuperar i que més atent va estar a l'hora de frenar els contraatacs rivals, encara que fos amb una falta tàctica. Perquè les figures destaquin, la presència de jugadors com ell és vital, tot i que ahir van ser poques les guspires de qualitat que es van poder veure al Camp Nou. Si la temporada passada el català encara lluitava per apoderar-se d'un forat en l'equip titular, ara, als 21 anys, ja és un fix en els esquemes de Guardiola i, en les pròximes setmanes, una de les principals preocupacions del tècnic serà com donar-li descans sense que la fortalesa de l'equip se'n ressenti, ja que en absència de Touré no té un recanvi natural. La copa del Rei, contra el Sevilla, pot ser una bona ocasió perquè descansi.

La seva feina fosca en el pivot és molt valuosa i la baixa de Touré el deixa sense un recanvi natural

En un partit gris i incòmode, Busquets va donar equilibri i tranquil·litat a l'equip en la zona central