Beneït empat

Sembla una frase de consol quan al teu adversari les coses li han anat igual o pitjor. I no és pas així. L'empat contra l'Osasuna el dia que el Madrid havia de demostrar que aquest era el moment d'assolir el lideratge, com si els diners ho compressin tot, demostra que l'empat previ del Barça contra un ambiciós Vila-real és prou acceptable. Un empat que si se'n treu la lectura adient em sembla beneficiós. Els tècnics del club han de cercar alternatives a la pressió des de quasi l'àrea pròpia. Cal destacar un altre cop l'aportació dels nanos del planter, l'últim, Jonathan dos Santos, i en espera hi ha Thiago, Víctor Vázquez, etc. I cal recordar que Bojan i Pedro són gairebé marrecs amb quatre pèls. El fet de comprovar que Ibra té un caràcter explosiu i un joc per dalt que es pot aprofitar molt millor, és tan útil com veure que Henry encara té molt a dir o que és una delícia esportiva suprema la persistent protecció que va donar dissabte a Jonathan. Com abans a d'altres. L'empat és un avís. El Barça sense Messi, decisió més que intel·ligent; amb Touré i Keita en la copa d'Àfrica i amb un Iniesta que no arriba encara a un bon nivell físic, fa espectacle, bat a tot arreu assistència de públic o audiències i ja comença a demostrar que el lema Tot guanyat, tot per guanyar és més que un simple ganxo publicitari i que des del president al jugador més poc humil el tenen clavat al cap. Anar amb la màxima ambició darrere de tots els campionats que es pugui. L'aficionat del Barça és feliç com mai. La directiva és valenta i atrevida, planta cara a qui calgui, l'equip té una enteresa inigualable i el joc és exemplar. En el futbol hi ha cicles de períodes millors o de no tan bons, però hi ha una cosa indiscutible, en el Barça del present i del futur els mitges tintes, els porucs, els qui no ho vulguin tot, que se n'apartin. Es podrà guanyar o perdre, però mai més se sortirà a empatar o a supeditar-se en res a ningú.