BÀSQUET / EUROCOPA
Punt d'orgull i màxima ambició
El DKV Joventut va culminar un viatge per oblidar a Kazan deixant l'Unics del tot gelat
La Penya va arribar a vèncer de 16 (57-73) tot i que al final no va acabar primera de grup
«Teníem un compte pendent amb l'Unics Kazan perquè al partit de Badalona ens van donar una lliçó»
«El grup que ens ha tocat és molt i molt difícil, però està clar que lluitem per ser campions»
«Cada vegada hi ha més jugadors que estan en bona dinàmica, i això ajuda que l'equip estigui millor»
Quan segurament el més lògic, tal com havia anat l'odissea del viatge a Kazan, hauria estat reservar forces i jugadors perquè la classificació ja estava a la butxaca, Sito Alonso no va reservar ningú. Va ser el punt d'orgull que fa falta a tot equip que vol aspirar a més. Màxima ambició. El tècnic va treure un cinc de gala amb l'única entrada de Norel, que no va estar bé. Norel jugava en el lloc de Sonseca, amb problemes físics. Bueno s'havia quedat a Badalona amb una contusió a l'espatlla. L'inici va ser dubitatiu per part de la Penya, que sense balanç defensiu va fer que l'Unics obrís forat en el resultat (10-3). La reacció, però, va arribar des de la línia de 6,25, des d'on la Penya va encadenar sis triples. Tot i això, els d'Homicius estaven encertats en atac, (25-18) amb un Lyday (18 punts al descans) assumint el rol de l'anotador Popovic, ben defensat i que en el primer temps només havia fet sis punts. L'explosió de la Penya va venir després d'augmentar la intensitat defensiva, robar pilotes i córrer al contraatac amb Valters, Eyenga i Koffi com a protagonistes. El parcial va ser inqüestionable: 0-13 (25-31). En els últims minuts, però, l'Unics Kazan va igualar el matx (38-37).
En la segona meitat la Penya va mostrar la seva cara més seriosa. Va crear dubtes i va anul·lar totalment els dos pilars de l'Unics: el tàndem croat Popovic-Loncar. L'únic que va aguantar l'estirada va ser Lyday, que va ser el motor ofensiu dels russos. Però els de Sito Alonso van saber defensar fort, sortir al contraatac i imprimir una velocitat que el veterà equip de l'Unics no va aguantar. Un bàsquet de Koffi va donar la primera plaça a la Penya quan va agafar 16 punts de diferència a sis minuts del final(57-73). Però dos triples de Stombergas i Popovic van capgirar la dinàmica radicalment fins a situar-se a només cinc punts (70-75) després d'un parcial de 13-1. En el tram final els dos equips van lluitar per aconseguir la victòria (75-77 després d'un triple de Samoilenko a 7 segons del final) tot i que no s'hi jugaven res de classificació. Però la Penya, amb Tucker encertat des dels tirs lliures, no va perdonar. La Penya va fer un pas més endavant. No pel que fa als resultats, però sí al caràcter guanyador. I això és bàsic per anar creixent com a equip.
