3a DIVISIÓ
Pallarès, el millor reforç per al Reus
Castillejo recupera el del Rourell, apartat gairebé tot el curs per culpa de dues lesions seguides
A Balaguer va jugar el partit sencer i ara espera anar entrant en l'equip a poc a poc
El Reus no té previst fitxar en aquest mercat d'hivern. Això, però, no significa que no es reforci. De fet, ja ho ha fet amb l'alta d'un futbolista molt important en l'esquema del conjunt del Baix Camp en els últims quatre anys: Joan Anton Pallarès. L'extrem del Rourell, l'assistent per excel·lència dels davanters roig-i-negres, va tornar al camp del Balaguer després d'estar-se lesionat gairebé tota la primera volta: quan va tenir l'alta de l'operació al pubis, a l'octubre, va jugar un quart d'hora contra la Rapitenca i es va lesionar la ròtula.
El partit sencer disputat a Balaguer, doncs, va ser el final d'un llarg període allunyat dels terrenys de joc i una notícia que, com no podia ser d'una altra manera, alegra qualsevol jugador. «Estic molt content perquè sense comptar els minuts que vaig disputar contra la Rapitenca, feia gairebé set mesos que no jugava. A més, el fet de recaure un cop recuperat és força frustrant», afirma el mig.
Tot i això, Joan Anton Pallarés sempre ha tingut ganes de treballar per superar els problemes físics i, encara més, veient la bona marxa de l'equip: «Se'm ha fet estrany aixecar-me els diumenges i pensar que no hi havia futbol. Però anar als partits i veure com jugaven els companys m'ha animat, perquè ho han fet molt bé i em venien moltes ganes de participar-hi.» L'extrem esquerre, a més, posa un bon exemple del que va sentir: «Imagina't el dia del Vilanova (7-0), tenia unes ganes terribles de sortir a jugar.»
Bones vibracions.
Val a dir, però, que Pallarés treballa per arribar a un nivell físic òptim des d'abans de Nadal. És per això que el futbolista creu que a final d'aquest mes o a principi de febrer ja haurà recuperat el to físic. Una molt bona notícia per a Santi Castillejo, que ja té una alternativa més per fer suar de valent la rereguarda dels rivals.
Un fix amb poques lesions
Els problemes físics han respectat força Pallarés, que normalment ha disputat més de 30 partits per curs. La lesió que més temps va apartar el mig de 32 anys dels terrenys de joc, sense comptar l'última va ser un trencament al lligament encreuat posterior del genoll, la campanya 2006/07, amb Natxo González a la banqueta. Llavors es va perdre 16 jornades.
Més jugadors, més competència
Un cop recuperat, Pallarès espera «anar tenint minuts». L'extrem, però, és conscient que hi ha molta competència en l'equip ara que tots els jugadors estan recuperats. «Els companys que han jugat ho han fet molt bé i no serà fàcil fer-se un lloc. Això, però, és molt bo, perquè la competència esperona el futbolista i beneficia l'equip», conclou el del Rourell.