Responsabilitat de club

En el clima de neguit sobre la renovació de Pep Guardiola tot just el mes de gener hi tenien a veure uns quants actors. Cadascun amb més o menys interessos, amb més o menys capacitat de pressió. El president Laporta, instant-lo a decidir-se i posant-li data límit per fer-ho. L'entorn, impulsat pels mitjans, que, sobretot des que l'equip ha caigut en la copa, han convertit aquesta qüestió en una necessitat del dia a dia. També la gent, receptora voluntària o involuntària d'aquest neguit propagat institucionalment i mediàticament, s'havia afegit més o menys espontàniament a manifestar el desig que Guardiola continuï. Era evident que aquest tema estava agafant unes dimensions que podien convertir-lo en un element perjudicial per a la dinàmica del club i, sobretot, de l'equip. Calia que algú es volgués adonar que s'havia de calmar aquest ambient. Hauria de ser una responsabilitat del club, però el president preferia actuar com a part activa de la pressió. Ha hagut de ser Guardiola el que ha actuat amb més sentit de la responsabilitat. Ha anunciat les seves intencions abans del que hauria volgut, però ho ha fet pel bé del club. Per molts anys.