«S'ha anat a ritme de ral·li»

—Quines són les sensacions de la victòria?

—«Tot just me'n vaig fent a la idea. El que compta és fer bé la feina, però si a més pots guanyar, és una satisfacció immensa. El Dakar el prepares tot l'any i no és que t'ho juguis tot a una carta, és que durant 14 dies has de treure una carta i ha de ser la bona. Fins que no treus l'última no pots donar res per fet.»

—Com s'expressa una victòria en una cursa tan especial?

—«És que és diferent. La victòria és un cúmul de bons resultats durant dues setmanes. En un campionat estatal de ral·lis pots descomptar resultats i en el Dakar no et pots descomptar res. Tot error és un llast per a la resta de la cursa.»

—Algun moment delicat, potser el de l'incident amb Al-Attiyah?

—«No li hauríem de donar més importància, tot i que el seu comportament no va ser correcte.»

—Al final de la cursa sí que es va portar bé, no?

—«Sí, davant la càmera feia el bon jan, però al darrere...»

—Aquest Dakar ha estat un esprint?

—«Ha estat una lluita contínua entre nosaltres dos, un estira-i-arronsa gairebé fratricida. S'ha anat a ritme de ral·li, no a ritme de Dakar.»

—Més que la seva joventut, sorprèn que un copilot guanyi un Dakar amb només sis participacions.

—«Els gats vells em van dir que sóc el copilot més jove que ha guanyat el Dakar. No hi he volgut pensar gaire, però si ho analitzes, veus que els copis dels nostres rivals directes ja havien guanyat un Dakar quan jo encara no tenia carnet de conduir.»

—Que hagi estat el segon Dakar a l'Amèrica del Sud l'ha igualat amb aquests gats vells?

—«Sí que hi ajuda. És com quan vas a una ciutat i no en saps res i hi tornes per segona vegada i alguna cosa ja et sona. Però el fonamental és ser molt meticulós i estricte en el seguiment del llibre de ruta. Si portes un control al detall i comptes els metres exactes, és difícil que et perdis. Intento compensar la meva menor experiència sent meticulós. Els gats vells poden tenir un moment de relax i jo, no.»

—Ja havia estat a Mitsubishi amb Nani Roma, però anar amb Sainz –per a molts un mite– i VW deu implicar més pressió, més estrès.

—«Amb tothom qui he anat sempre ha estat per donar el màxim de mi i ser el màxim de professional.»

—Però el pilot pot ajudar o no.

—«Però tot és més fàcil si portes la feina avançada, repassada i ultrarepassada. Veus que vas donant la informació quan te la demanen i no dubtes en cap punt, i això dóna confiança.»

—Com és Sainz al cotxe?

—«El veieu molt seriós, però a l'hora de la veritat és molt sincer, obert, comunicatiu i humà. És molt diferent de com se'l veu per la tele, però és que la gent a vegades es posa impertinent, li has de dir les coses clares i aleshores et guanyes la mala fama.»

—Per com li ha anat, no deu pas voler tornar a l'Àfrica?

— «M'és igual, però he de dir que vaig conèixer el Dakar a l'Àfrica i em va enamorar. He competit allà i hi he tornat per col·laborar amb programes d'ajuda humanitària. Baixa un dia amb mi, i veuràs com hi tornaràs. Tothom que ha vingut amb mi hi ha tornat. És com un virus que t'entra i, per molt que et mediquis, no es cura.»

—S'ensuma una tornada a l'Àfrica l'any vinent?

—«La cursa té tant volum i tanta força que si no hi ha la certesa que no hi haurà cap instrumentalització política o reivindicativa, no s'hi tornarà, de moment. Ho haurien de tenir molt clar.»

—Sainz i VW han assolit els objectius. Què sap i què intueix que pot passar aquest any pròxim?

—«Intueixo que potser hi haurà un any més, 2010 i Dakar del 2011, del projecte Race Touareg, però de saber, no en sé res. És una suposició.»

—VW s'ha quedat com a única marca. Un bon pretext per marxar?

—«Ben bé sola, no s'ha quedat. BMW és un equip oficial camuflat, té tot el suport de la fàbrica.»

—Un Dakar sense equips oficials seria més pur, més romàntic, però seria viable?

—«Crec que sí. La cursa no viu dels equips oficials, tot i que hi ajuden. Continuaria tenint repercussió perquè el Dakar ja és una marca consolidada, com el Tour. Tothom sap què és. Però tot ajuda, i la difusió que dóna un equip oficial és un complement important.»

—Un Dakar sempre és dur, però i aquest en concret?

—«Déu n'hi do. Hi havia més etapes llargues que l'any passat i no se n'ha anul·lat cap. Tenir un dia més de descans es nota perquè dormir cinc hores de mitjana al dia castiga.»

—Aquest és el moment més important de la seva carrera?

—«Per la repercussió i la magnitud, sí. Però moments bonics n'hi ha hagut molts d'altres.»

—Un deu ser el seu fitxatge per Mitsubishi amb Nani Roma?

—«Sí, però les circumstàncies no em van agradar. Vaig entrar per la mort d'Henri Magne i va ser una sensació molt estranya. No perquè pensés que em podia passar a mi, perquè el risc l'assumeixes, sinó pel motiu pel qual em van oferir el lloc.»

—El seu futur professional és en les curses o en la informàtica?

—«No t'ho puc contestar. M'esforço per no perdre el contacte, però és mínim. Fa tres anys si algú m'hagués dit que guanyaria el Dakar li hauria contestat que al·lucinava. S'han de donar una sèrie de circumstàncies que no depenen de tu. I s'han donat. Perfecte. Però si he de fer feines que no tenen res a veure amb la informàtica i els cotxes, ho assumiré. Tinc el mateix problema que qualsevol esportista d'elit: que això s'acaba i has de buscar una solució.»

—Qui és el seu referent, el seu pare esportiu?

—«No en tinc cap. Un dels meus millors amics, Miquel Àngel Fernández, és qui m'hi va introduir. Vivíem al mateix poble i va venir al taller del meu pare a veure si li podíem fer unes feines al cotxe de córrer. No li va anar bé amb el seu copilot i vaig pujar-hi jo. Les circumstàncies i la dedicació han fet que pugui progressar. Hi va haver anys que feia 35 curses de diversos campionats. Però l'inici va ser així, una mica casual. A casa meva no hi havia antecedents ni tradició en els ral·lis. A mi m'agradaven les motos i seguia el Dakar com qualsevol jove. El primer ral·li que vaig veure va ser un Catalunya-Costa Brava i jo, de ral·lis, no en sabia res. Quatre mesos després ja estava enfilat en un cotxe fent de copilot. Em va agradar, i fins avui.»

entRevista a LUCAS CRUZ.