pel carril del mig
toni romero
De la Rosa i el «baby boom»
L'esport d'alta competició no sempre segueix les regles del mercat de treball, però algunes sí. Fa anys i panys que les grans corporacions, bancs, caixes i multinacionals prejubilen gent als 52 anys per fer més astronòmics els seus beneficis –maleïts siguin, entre empreses i governs m'estan escatimant la meva jubilació– i els substitueixen per joves que accepten treballar més, en precari, si cal, i cobrant la meitat. De plusos i antiguitats, ni en parlem. La renovació generacional que ha viscut la F-1 ha estat motivada per raons més aviat d'imatge, per captar adeptes en els segments de població més jove, potencials seguidors amb molts anys de fidelitat al davant, perquè el que és jove ven, és el futur. Malgrat aquest punt de partida inqüestionable, no crec que ningú pugui discutir que Kubica, Hamilton, Vettel o Buemi cobraven i cobren menys que Ralf Schumacher, Coulthard, Villeneuve o Räikkönen. Alguna cosa d'això també hi ha.
La tornada de Michael Schumacher i la recuperació per a les curses de Pedro Martínez de la Rosa no significaran una marxa enrere. Són dos casos puntuals que coincideixen en el temps, però que difícilment marcaran tendència. No hi vulguem veure el reflex de l'allargament de la vida laboral que ens vaticinen als que no arribem als 50. Schumacher torna perquè vol, perquè ha estat el millor, perquè si té un bon cotxe donarà més guerra de la que la majoria s'imagina i perquè set títols són una passada i ho justifiquen tot, però al mateix temps són una gran pressió per a un mite que ara es juga aquesta condició a una carta en una aposta que, si no li hagués de sortir bé, ja no plantejaria.
Per la singularitat del retorn del Kaiser encara pren més rellevància que un equip no pas dels últims (Sauber) hagi apostat per un pilot de 39 anys que en fa quatre que no competeix (De la Rosa) perquè evolucioni i faci córrer els monoplaces hereus de l'equip BMW. Creia tant en ell Peter Sauber que, fins i tot, s'ha hagut de plantar davant de Ferrari, que li volia adossar tant sí com no Fisichella a l'acord de cessió de motors. De la Rosa és un grandíssim pilot i això no es perd per haver estat uns anyets sense competir. Si l'equip l'encerta amb el cotxe, ell l'acabarà de posar al punt i si troba la velocitat que tenia quan va substituir Montoya a McLaren, tindrà una temporada per disfrutar i competir sense haver de preocupar-se de si l'equip trobarà diners per presentar-se a la cursa següent. Sauber tenia un grapat de pilots –d'aquests que diuen que són el futur i que sovint dipositen aquest futur en una maleta plena de diners– fent cua a la porta. No els va ni tenir en compte. Fitxar un pilot jove –i de procedència exòtica, si pot ser– és seguir la moda i, diuen, serveix per obrir nous mercats. Però De la Rosa és una excepció fantàstica.