Alfons Godall: «En Sandro Rosell potser es presenta a les eleccions per ressentiment»

—Quan va decidir que havia de presentar la seva precandidatura a la presidència del club?

—«Havia arribat un moment que tenia clar que volia presentar-m'hi i que creia que calia posar fi a aquest estat d'indefinició i especulacions sobre si ho faria o no. S'havien escrit i dit coses que no eren certes, i volia acabar de definir la meva posició.»

—Però quan es va decidir.

—«Cap al mes de novembre, abans de festes.»

—Algú de la junta el va convèncer per fer el pas endavant o ja ho tenia clar?

—«És cert que tant en Joan Laporta com altres companys de junta em demanaven des de feia temps que m'ho plantegés, però jo tenia clar, en primer lloc, que m'ho havia de rumiar. Després, alguns canvis en la meva vida personal, com tenir parella i esperar una criatura, m'han ajudat, perquè ara tinc una perspectiva de vida més estable. Entre una cosa i una altra m'hi he vist amb cor. A mesura que s'esgota el mandat d'en Joan, he vist clar que val la pena presentar-se per donar continuïtat a aquesta etapa d'èxits en tots els àmbits.»

—No l'ha fet dubtar veure alguns mals tràngols personals pels quals ha hagut de passar Laporta?

—«He tingut dubtes, perquè el càrrec és incompatible amb tenir una vida privada tranquil·la. Tot i que he de dir que no és necessari tenir el grau d'exposició pública que ha tingut el president Laporta. Però és cert que tot i que em fa il·lusió, és un pas que implica entrar en un món molt mediatitzat i perdre la privacitat i la tranquil·litat que té un simple soci que va al camp i tria el que fa. Amb aquest càrrec et toca estar sempre davant de tot, aguantar-ho tot. Aquest és un club gran, una gran empresa que produeix i fabrica una cosa tan especial com són les emocions.»

—I des de la presentació de la candidatura ara fa una setmana, ha notat molts canvis?

—«He notat alleugeriment, perquè com que no m'havia acabat de posicionar i cada cop ho tenia tot més clar, fer el pas m'ha deixat tranquil.»

—Hi ha qui pensa que ara que ja ha fet el pas endavant anunciant que és precandidat hauria de dimitir del seu càrrec de vicepresident del club...

—«Doncs no hi estic d'acord. Els estatuts dibuixen amb precisió els passos que cal seguir a partir d'ara. El calendari electoral marcarà quan em tocarà dimitir del meu càrrec i dependrà de la data de les eleccions.»

—Els directius que eren en la seva presentació seran els que composaran la major part de la candidatura?

—«Els que hi eren, en primer lloc, hi eren com a amics. Ara, no tots els que van ser-hi seran en la llista, alguns perquè s'ho han de pensar. Compto amb tots i cadascun d'ells, menys amb en Joan Laporta, que no pot per imposició. Estaria encantat de comptar amb tots ells, però alguns suposo que prendran altres camins.»

—Encara no tanca la porta a una sola candidatura que sorgeixi d'aquesta junta directiva, doncs? Podria acabar Jaume Ferrer en la seva llista?

—«Sempre he dit que amb en Jaume Ferrer hi vull parlar, quan ell vulgui, per mirar de fer un projecte conjunt, sempre i quan entengui que jo el lideraria i que voldria tenir les garanties de portar el club amb comoditat. Ens hi juguem tenir un bon govern en el club. No vull ser presoner de la meva junta directiva, vull que estigui amb mi. Si en Jaume entén i respecta això, podrà venir amb nosaltres.»

—Li hauria agradat que en Jaume Ferrer i altres directius afins a ell haguessin anat a la seva presentació?

—«Només puc dir que si en Jaume finalment es presenta i en fa una, hi aniré encantat, si m'hi convida. M'encantaria anar-hi.»

—Potser ha sobtat que una figura que vostè coneix des de fa tants anys i que va ser tan important per a vostè i Joan Laporta com és l'Albert Perrín sigui al costat de la precandidatura de Jaume Ferrer. Què ha passat entre vostès?

—«No m'agrada parlar de persones en particular. M'agrada parlar més de situacions generals. Vull tenir en la meva llista persones que em permetin governar el club amb tranquil·litat i estabilitat. Entenc que hi ha persones amb un perfil més adient que d'altres. Res més.»

—Albert Perrín va dir fa poc en una entrevista que vostè és una persona sectària...

—«Sincerament, no. Sóc una persona de pensament obert, però tinc les idees clares. I tinc clar quins han de ser els meus companys de viatge.»

—Li fa por un procés electoral brut, amb cops baixos?

—«No. Conec les persones i hi poden haver sentiments oposats, però ens respectem mútuament. Serà un procés net.»

—La seu, el logo, el missatge... és tot molt Laporta, oi?

—«Bé, venim d'on venim. Les coses han funcionat molt bé, tant en l'àmbit esportiu, com en l'econòmic i el social. Som el club que porta l'UNICEF al pit, el club que ha passat de ser més que un club a ser més que un club al món. Tenim un llegat i ens toca fer més Barça per continuar desenvolupant aquest model d'èxit. Podem fer-ho. Tenim un punt de partida excel·lent.»

—Joan Laporta és el millor president de la història del club?

—«Pertocarà que responguin aquesta pregunta els aficionats, però amb les dades a la mà, podem dir que sí. Ara, serà amb el temps que ho sabrem i ho podrem dir amb seguretat.»

—De què se sent més orgullós de tots aquests anys?

—«Del procés de modernització i globalització del club. Continuar apostant per un estil de joc atractiu, per la nostra escola, per voler guanyar jugant bé, apostant per la gent de la Masia. En Joan Laporta, amb el seu carisma i energia, ha estat qui ho ha impulsat.»

—I quins serien els aspectes negatius d'aquest mandat?

—«Hi va haver una etapa de frustració esportiva per no guanyar res amb una gran plantilla durant dos anys. Això va generar ràbia i frustració i va conduir al vot de censura. També alguna vegada, conseqüència de la forta personalitat del Joan, hi ha hagut algun episodi anecdòtic mal rebut.»

—Podem dir que la seva és la candidatura continuista?

—«S'acaba una etapa i en neix una altra. Preferiria parlar de continuadora i no continuista. Cal deixar espai per al foc nou. Continuar aquesta gestió no és un argument per convèncer els socis, calen més coses. Tenir noves idees que es complementin amb el coneixement adquirit. Veiem un Barça amb mil milions d'euros de pressupost aviat, veiem creixement social i la consolidació de l'estil de joc i el compromís solidari.»

—Ja ha dit que vostè no serà el titella de Laporta...

—«Manaré en el meu projecte. I el dirigiré. Vull que quedi clar. Penso que més d'un intentarà dir des de fora això, però els fets demostraran que jo lideraré aquesta proposta. Ja s'ha vist des del principi, no he optat per les aliances estratègiques que més haurien pogut agradar a en Joan Laporta, per exemple.»

—Tanca la porta a possibles pactes electorals?

—«Tinc en compte la possibilitat de parlar en el futur amb possibles participants en el procés.»

—Quines seran les diferències respecte al període de Laporta?

—«D'entrada, el president serà diferent, fet que comportarà un estil nou, una manera nova de governar. Crec que hi ha elements importants per desenvolupar que no hem tingut temps de treballar, com el desenvolupament definitiu del patrimoni immobiliari. Volem remodelar el Camp Nou, el nou Palau, acabar la ciutat esportiva amb la compra de parcel·les i aplegant les seccions. Volem desenvolupar el projecte del Barça Parc de Viladecans. Toca insistir en la presència de la marca en mercats importants. Vam deixar aparcat el projecte d'una franquícia en la lliga dels Estats Units, i m'agradaria reprendre la idea. Apostem per aquest mercat nord-americà.»

—La seva candidatura dirà noms de jugadors, de possibles fitxatges durant la campanya electoral?

—«Si Guardiola i Txiki demanen jugadors, estarem en condicions de portar-los. Els meus noms seran els noms que demanin els nostres tècnics.»

—Aquestes eleccions seran un duel Godall-Rosell o serà més obert?

—«El procés crec que es polaritzarà en dos candidats, l'Alfons Godall i el Sandro Rosell. Una proposta que es basa en una experiència que ha funcionat, la meva, i algú que vol canviar-ho tot, en Sandro. Serà interessant escoltar la seva proposta, a veure què diu, si ve a canviar una cosa que funciona o a no canviar res.»

—Rosell, doncs, no es pot considerar gens responsable de l'èxit esportiu del club?

—«Va plegar molt ràpid i perquè no compartia el nostre model esportiu. Insisteixo. M'agradaria saber si vol canviar coses, quines coses. I si no vol canviar res, per què es presenta? Potser per ressentiment i rancúnia. Si aquest és el motor de la seva força, no em sembla bé.»