Pànic d'una festa major

Discrepo de la idea de molts barcelonistes que el somni suprem sigui guanyar la Champions al Santiago Bernabéu i contra el Madrid. Ja ho firmo ara i aquí, només faltaria, però si del que es tracta és d'imaginar quin seria el súmmum de la felicitat dels culers, em quedo amb una final amb el Barça i sense el Madrid. Per moltes raons que no cal explicar, i per una d'explicació concreta. La final de la Champions d'enguany serà la primera de la història que es jugarà un dissabte, i això, més que un canvi de data, és un canvi de filosofia. Ha passat gairebé desapercebut, però la UEFA ho ha explicat aquesta setmana a Barcelona, en el marc del seminari Futbol, ciutats acollidores i respecte. Amb el canvi de dimecres a dissabte, les finals deixen de ser una cita d'un dia en un estadi i passen a ser la culminació d'una setmana d'actes en una ciutat. Actes futbolístics, com la final de la lliga de campions femenina o el challenge europeu sub-18, i actes festius, lúdics i culturals s'integraran en un programa obert a tothom, en el qual els dos clubs finalistes i les aficions respectives en seran els protagonistes. La final del Bernabéu durarà dues hores, però la final de Madrid durarà una setmana, i aquesta és la setmana que sembra el pànic en el nucli directiu madridista, conscient que tot el que envoltarà la final podria arribar a convertir Madrid en l'escenari d'una festa major del barcelonisme, no només per l'afluència de la gent blaugrana, que això no seria diferent a altres finals, sinó per la gran presència institucional que els símbols i els colors del Barça tindrien durant tota la setmana a Madrid. S'imaginen la Castellana o el Retiro amb banderoles del Barça des de vuit dies abans del partit? El caramel no és a la boca, perquè el camí a recórrer encara és llarg, però dibuixat a l'horitzó un escenari tan dolç, no veig quina raó hi ha per estalviar al Madrid l'amargor de veure's fora de la seva festa i desitjar trobar-lo en la final.