Esports

GERARD PORRAS

CAMPIÓ D’ESPANYA SUB23 DELS 60 METRES TANQUES

“M’agrada molt estudiar geografia i si fos futbolista, no sé si podria”

A l’habitació d’aquest atleta d’Alpicat s’acumula un reguitzell de medalles. És ràpid a l’hora de córrer i molt àgil saltant. Les tanques són la seva prova. Està a punt d’acabar geografia

La seva victòria en el campionat d’Espanya per a menors de 23 anys, disputat a Salamanca, encara és recent, però ell ja ni hi pensa, perquè, aquest cap de setmana, és a València per participar en el campionat absolut. Entrena quan pot perquè ha de combinar els entrenaments amb els llibres. És un atleta especialista en tanques, és a dir, en curses curtes i ràpides, però tampoc li ha anat gens malament una carrera més llarga: geografia. Està a punt de llicenciar-se.
Satisfet per haver guanyat el campionat d’Espanya?
És una satisfacció perquè és un premi als entrenaments. Per sort meva, no és el primer cop que el guanyo, perquè des que era cadet l’he anat guanyant en totes les categories. No és una sensació nova, però no puc negar que em fa il·lusió.
El primer cop devia ser especial, però, a mesura que van passant els anys, representa ara més recompensa perquè l’exigència ha crescut?
Cada cop surt gent més bona, és cert. Però jo, més que el títol de 60 m tanques, prioritzo fer millor marca personal. Ho hagués preferit més que quedar primer en la cursa. Al cap i a la fi, aquest esport tracta de superació. En la final, vaig fer 7,89 segons i la meva millor marca és de 7,86 segons. I dic això, però que quedi clar que guanyar m’agrada.
Els rivals no el van esprémer prou i per això no va fer marca?
I tant que em van esprémer! El segon classificat va arribar només dues centèsimes darrere meu. La marca crec que la tinc a les cames, però el dia de la final em vaig desequilibrar a la darrera tanca i crec que allà vaig perdre una mica de temps.
Ha rebut un premi en metàl·lic o alguna ajuda pel fet de ser campió?
No, no, res d’això. El club potser m’ajudarà una mica.
Competeix per la secció d’atletisme del Barça.
Sí, i potser tindré un petit plus de part del club. De la federació, res. Però la veritat és que no hi penso en això.
És possible viure de l’atletisme?
Impossible, si no és que ets un atleta de l’elit mundial. Per això estic estudiant. A més a més, tinc clar que l’atletisme no dura per sempre.
Si s’hagués decantat per esports com ara el futbol o el tennis, potser seria diferent.
Tothom em posa l’exemple del futbol i em diuen que, si tingués en el futbol el nivell que tinc en l’atletisme, les coses serien ben diferents. Però és el que tenen els esports minoritaris. A vegades ho penso, però no s’hi pot fer res. La vida real és aquesta. A més, a mi m’agrada molt estudiar geografia i si fos futbolista d’elit no sé si ho podria fer.
Porta una vida molt sacrificada?
Més que els companys de la meva classe, és probable que sí. Tinc molts caps de setmana ocupats i els entrenaments diaris et prenen temps. Si vull estar a un bon nivell, haig de renunciar a certes coses durant determinades parts de l’any. Quan tinc competicions, m’haig de cuidar més. Surto a sopar amb els companys i, quan ells se’n van de festa, a mi em toca anar cap a casa. També toca vigilar una mica amb la dieta. Però a tot plegat ja hi estic acostumat; ho he estat fent des de ben jovenet. A més, soc bastant tranquil. M’agrada sortir de festa i passar-m’ho bé, però tampoc no en soc cap fanàtic.
Estudiar i entrenar, entrenar i estudiar.
Sí, m’ho he pogut combinar força bé. Al matí, la universitat i a la tarda, entrenar dues o tres hores.
On s’entrena?
A les Basses, a Alpicat. A l’hivern, hi fa molt fred, de fet l’any passat em vaig lesionar possiblement pel fred, i hem reivindicat un mòdul per cobrir una part de la pista. A molts llocs el tenen perquè facilita molt l’entrenament. Si no fos per això, al poble hi entreno bé. No m’interessa anar a Barcelona. Aquí m’entrena el meu pare.
Tot queda en família, perquè té un germà que també competeix.
I tant. Ja m’ha superat. L’any passat, va ser segon juvenil d’Europa i va ser finalista en el campionat europeu sent de primer any. Aquest any, se’n va al mundial sub-20, a Finlàndia.
Periòdicament, surten casos de dopatge que esquitxen el món de l’atletisme. Té la sensació que el dopatge està molt estès?
Molt estès potser no, però segur que n’hi ha. No hi estic ficat i se’m fa difícil opinar, però tinc la sensació que, tot i no ser generalitzat, pocs casos fan molt mal a molta gent. Els atletes que es dopen ens estan robant diners i oportunitats. Són gent tramposa que ens roba beques i premis. Tornen la medalla quan els pesquen, però els diners cobrats ja se’ls han gastat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.