Ricard Fernández guanya una batalla a la federació espanyola

«Ha estat la batalla d'una formiga contra un imperi.» L'exatleta Ricard Fernández, Ricky, és a les portes de guanyar definitivament un contenciós contra la Federació Espanyola d'Atletisme (FEA) que fa més de cinc anys el va acusar d'un positiu per EPO que s'ha demostrat del tot inexistent. L'implicat pensa que el seu cas no té precedents en la jurisprudència esportiva: «Hi ha hagut positius que s'han desestimat per anomalies en la forma, de procediment o per qüestió de terminis, però és insòlit que s'hagi donat com a positiu una mostra que científicament no ho era.» Des de la publicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dimarts passat –vegeu gràfic adjunt–, la federació que comanda des de fa més de vint anys José Maria Odriozola disposarà de deu dies per recórrer, en aquest cas al Tribunal Suprem, o admetre les seves responsabilitats.

El cas es remunta a l'estiu del 2004 i durant el procés hi ha hagut un munt de situacions estranyes. De fet, el trist protagonista de la història ja té l'esbós d'un llibre que potser titularà Culpable fins que no es demostri el contrari. El 23 de juliol d'aquell any Ricard Fernández va assolir el subcampionat estatal de 10.000 m a Mataró. Un mes després va rebre una trucada en què se li comunicava que havia donat positiu per EPO en el control posterior a aquella competició. A partir d'aquí, un infern. Recuperat del xoc inicial, l'atleta maresmenc va emprendre una àrdua investigació per demostrar la seva innocència. Aviat van començar a sortir a la llum proves que l'exculpaven. La més contundent és l'informe de peritatge (es troba al TSJC en referència al recurs 624/2006) del director del laboratori del Consell Superior d'Esports (CSD) de Barcelona. El primer control s'havia efectuat a Madrid, però la conclusió del de Barcelona diu literalment: «Va oferir un resultat quantitatiu de bandes bàsiques inferior al criteri de positivitat del laboratori en aquelles dates. Per aquest motiu, sorprèn la qualificació com a positiu aplicant el criteri quantitatiu en aquest informe de la mostra A.» En definitiva, va donar negatiu. En el mateix informe pericial es recullen altres faltes greus en la realització de l'anàlisi de les mostres, però evidentment el més sorprenent és l'acusació d'un positiu inexistent.

Durant el llarg procés i abans de la que pot ser victòria final, Ricky ja havia guanyat algunes batalles menors. L'atleta va denunciar la federació a l'Agència de Protecció de Dades (Agepd), perquè s'havia publicat el seu nom en una llista de positius en el seu lloc web. Quan se'ls va advertir que es procediria a la denúncia van rebre aquesta resposta: «Nosaltres ho publiquem per si de cas es demostra que ets culpable, si no ho ets ja ho traurem.» L'Agepd va donar la raó a Fernández i la federació va haver de pagar una multa de 60.000 euros. Ni tan sols van recórrer contra la sentència.

Però la història no acaba aquí. En plena batalla jurídica i quan l'atleta ja estava retirat, tot i que mantenia la llicència federativa, encara es va haver de sotmetre a dos controls antidopatge més. Aquest cop va donar positiu per finasteride i el van sancionar per dos anys més. «Mai sabré si és veritat que van trobar aquesta substància, però després vaig descobrir que era totalment innòcua per a un esportista, que no tenia cap efecte dopant, i que la federació internacional ja l'havia retirat de la llista de substàncies prohibides», diu l'atleta. El 6 de març de 2009 va rebre una carta del comitè espanyol de disciplina esportiva en què se l'informava de la imminent revocació d'aquesta sanció.

Cap de turc? Persecució? El cas és rocambolesc i sigui quina sigui la resolució final, difícilment es podrà netejar la imatge de l'atleta ni d'haver precipitat el final de la seva carrera esportiva.