Ja és primavera

Ja som a la primavera. Encara que recentment el temps ens ha gastat una broma una mica pesada, com és la nevada del dia 8, ja som per fi a l'estació, per mi, més agradable de l'any. Aquella que el 20 de març ens porta a la bandolera, com canta en Serrat, o la que en sabem de la seva arribada per un dels eslògans que han fet més fortuna en la història de la publicitat al nostre país: la de «ja és primavera al...»

Ara bé, amb permís d'en Serrat i del Corte Inglés, des de fa un temps per mi hi ha un altre fet que també anuncia l'entrada de la primavera. És l'arribada dels quarts de final de la lliga de campions. Una arribada que deixa enrere l'hivern amb els ensurts de la fase prèvia i la dura i cruel –per a alguns– selectivitat dels vuitens.

En els últims anys el Barça s'ha convertit, gràcies a la seva solidesa, en un fix entre els vuit millors clubs europeus amb dret a gaudir d'aquesta autèntica festa de la primavera futbolística. Un dels moments més intensos que els aficionats poden viure avui dia. És el d'aquells partits que comencen a disputar-se encara amb una mica de llum del dia i que converteixen els dimecres o els dimarts d'algunes setmanes en unes jornades molt especials. Tardes que es fan llarguíssimes per la impaciència que siguin tres quarts de nou i en les quals es fa gairebé impossible treballar. Quan arriba l'hora màgica de les 20.45, es crea a l'estadi un clima inigualable amb un entusiasme molt més intens que el dels partits de lliga. I amb una temperatura ideal per anar fins i tot en mànigues de camisa, que no impedeix, però que se't posi la pell de gallina mentre sona l'himne de la Champions coincidint amb la sortida dels jugadors al terreny de joc. I què dir quan és te la fortuna de participar d'un desplaçament. Aquells viatges fugaços a una ciutat europea, sabent que l'endemà aniràs a treballar sense haver dormit i que arribaràs just a casa de matinada per fer una dutxa i llevar els nens, que es vestiran amb la samarreta blaugrana per anar a l'escola. Per cert, s'han fixat quants nens van a escola amb la samarreta del Barça l'endemà d'un èxit europeu?

I què em diuen si una d'aquestes jornades europees coincideix, a més a més, amb una diada de Sant Jordi, com ja ha passat altres vegades? No hi ha res que se li pugui comparar. Conec gent que, entusiasmats per aquestes primaveres futbolístiques, s'han plantejat fer les vacances d'estiu durant aquests dies de primavera.

I és que no hi ha res millor que aquesta fase de la Champions. Al costat d'això, les altres competicions semblen autèntics tornejos de barri.

Ara, de moment viurem els quarts de final i, si l'Arsenal no ho impedeix, disfrutarem de les semifinals. El fet de pensar d'anar més enllà, de moment, és de massa agosarats. Disfrutem de moment pas a pas aquesta primavera.