L'última oportunitat?

D'aquí a quinze dies començarà una altra temporada del campionat del món de motociclisme, la cinquena de Dani Pedrosa en Moto GP i, com en cada obertura des que hi és, planen dubtes de forquilla i ganivet sobre el pilot de Castellar. Hi ha encara qui creu en ell com a futur campió del món de l'especialitat?

Fa una setmana va celebrar-se la darrera sessió d'entrenaments oficials de la pretemporada i Pedrosa va acabar tretzè, a un segon i mig de Stoner i Rossi. Més preocupant que això és el segon de diferència que va aconseguir el seu company d'equip Andrea Dovizioso, o que del primer al segon dia va erosionar poc més que d'una centèsima al cronòmetre, pel segon de millora de l'italià de l'equip Repsol. L'última pretemporada en què Pedrosa va treballar sense cap problema físic va ser la del 2005, l'any del seu últim títol mundial en 250cc. Aleshores, però, arribava a la primera cursa igual com ho havia fet els dos anys anteriors, segur de si mateix i de la moto, i amb els rivals sotmesos al seu pilotatge quirúrgic. Abans per problemes físics i ara per evidents mancances de posada al punt, però no es pot destriar el dubte del carenat amb el número 26. És, aquesta, l'última oportunitat per a Dani Pedrosa?

La velocitat és per a Pedrosa un refugi, una realitat en què la seva timidesa troba descans i el seu caràcter, una via d'escapament en el pilotatge. Reservat i al·lèrgic a les multituds, Pedrosa és el millor lluny del grup, quan el no-res s'interposa entre ell i la meta i l'única referència és que no hi ha referències. Hi ha pilots que escapats no saben com posar-s'hi, se senten sols. Pedrosa no. Pedrosa imagina, dissecciona la cursa, la cursa guanyadora, i sempre hi apareix sol, destacat, marcant voltes ràpides des de la primera fins a la darrera volta. Traça una línia imaginària al quitrà, i d'allà no en surt. Però fer això en Moto GP és de titans, d'il·lusos. El cos a cos el molesta perquè el diàleg a la pista, igual com ho ha estat molt de temps amb la premsa, és per a ell el no-diàleg, el soroll del soliloqui de la moto amb si mateixa. Un impossible si no es té la millor moto.

Pedrosa no ha actuat mai. En el seu cas, l'aparença és l'essència. Treballador, perfeccionista, meticulós, estricte, rígid, reservat. La temporada passada Honda va reconèixer públicament que no havia estat a l'altura del seu pilot, que l'havia abandonat en una màquina ingovernable. Ara, amb noves suspensions i seguint els suggeriments de Pedrosa però també els de Dovizioso, la fàbrica japonesa ha fet una moto nova. Però ja no hi haurà més reconeixements públics de falta per part seva. Fins avui la paciència de Honda amb Pedrosa s'entenia perquè són caràcters bessons, hermètics i presumptuosos. Però la saviesa proverbial que explica que és millor viatjar ple d'esperança que no pas el fet d'arribar ja no val. O hi ha títol, o la fidelitat eterna es revelarà, un altre cop, una adulteració de la realitat.