President d'honor

Reconec que gairebé totes les decisions que ha pres Joan Laporta com a president del Barça han estat encertades. Els resultats ho deixen més que clar. Fixem-nos en algunes de les més destacades: el fitxatge de Rijkaard quan ningú no donava ni un duro per ell; haver-lo mantingut en el càrrec malgrat els mals resultats tot just començar; la confiança cega en Txiqui Begiristain tot i els errors de fitxar jugadors que amb prou feines van arribar a debutar; els fitxatges de Ronaldinho, Deco o Eto'o, entre d'altres futbolistes; la venda d'aquests jugadors a un bon preu; l'acord amb Unicef, que ha projectat el club d'una manera inigualable internacionalment, i per acabar, decidir-se per Pep Guardiola per tornar a fer un equip guanyador.

Han estat totes unes decisions valentes, preses amb el suport, o no, de la seva junta. Algunes fins i tot amb el vistiplau també de qui avui es troba electoralment a l'altre bàndol. I algunes preses també després d'escoltar consells de gent de l'entorn entre els quals destaca, lògicament, Johan Cruyff.

Ara bé, al llarg del seu mandat, també hi ha hagut decisions que han aixecat una gran polèmica i controvèrsia, com és normal i lògic en un club com el Barça. La més recent ha estat la designació de Johan Cruyff com a president d'honor del club.

Calia ara? Estic segur que si aquesta decisió s'hagués sotmès a referèndum, el resultat hauria estat totalment favorable a la proposta. Ara bé, em faig una altra pregunta. Al Barça li cal un càrrec honorífic d'aquestes característiques per molt que el tinguin el Madrid, el Bayern o el United? Confesso que tinc seriosos dubtes que al Barça li calgui la figura de president d'honor. El model Barça s'ha caracteritzat per no copiar, per ser innovador i referent per als altres. Crec que això d'un càrrec honorific no fa del Barça. Ara bé, si em preguntessin, jo donaria un sí rotund a qualsevol cosa que suposi un reconeixement institucional per a Cruyff, però també per a tots aquells que ho van donar tot pel club.

En qualsevol cas m'hauria agradat que s'hagués decidit amb calma i, sobretot, que s'hagués consultat al soci. Especialment sobre la conveniència o no de crear aquest càrrec. I és que una cosa que hauria pogut generar una gran unanimitat i unitat dins del club ha provocat una discussió i divisió innecessària en aquests moments. De fet les primeres declaracions de Cruyff com a nou president d'honor ja van haver de ser per defensar-se en lloc de per expressar l'emoció i il·lusió d'assolir una responsabilitat honorifica com aquesta.

El cas és que per a la setmana entrant hi ha preparat un acte sonat per proclamar-lo solemnement. Ara em ve al cap un comentari que em va fer ja fa una pila d'anys el meu mestre i mestre de mestres en aquesta feina. El mestre em va dir quan Cruyff encara era jugador: «Aquest acabarà sent president.» Doncs ja el tenim aquí, això sí, d'honor, que és menys feina.