La cuina del Barça

Després d'anys de creure'ns que calia imitar els àpats aliens, a poc a poc, i amb una solidesa que ens ha conduït al millor nivell del món, ara tothom destaca la nostra cuina. Adrià, Ruscalleda, Roca, Puig, Gaig, Boix i un llarg etcètera. Cuina basada en la qualitat dels productes de la terra, en l'escola tradicional que hi ha al darrere i en un treball i investigació constant. El mateix es pot dir de la zona on es couen gairebé tots els partits de futbol: el mig del camp. La base és la coordinació i ampliar la visió per fer un horitzó més lliure. Nosaltres aquí hi tenim Xavi, Busquets i Keita i, si convé, uns defensors que des del darrere creen joc. I encara Iniesta o qui vingui de la Masia. Davant les puntes diamantines fendiran els rocs més durs. Per aquesta raó, el Barça del planter és superior al Madrid del diner. Per projecte i seny. Per psicologia col·lectiva, per anar tots a l'una. Fora dels individualismes entotsolats dels caríssims jugadors blancs. Com diu el diari argentí Olé: «Una altra festa catalana a casa del Real Madrid.»

No hi ha perill de la suficiència, res està fet, però sí que ha quedat establert, com diuen amb una sinceritat que els honora els jugadors perdedors, que el Barça és superior. El nostre país i l'Estat espanyol paralitzats, mig món a l'aguait, la festa més atractiva. Però cal no abusar. Hi ha un excés de futbol en les televisions públiques, en què uns amos, alguns dels quals ahir eren exaltats contraris a l'esport perquè, deien, era l'opi del poble –mai no són creatius els plagiaris– ara són reconvertits milionaris amb texans i roba casual. Contra el Dépor s'ha de continuar igual, i així fins al final. Adobant les menges, amanint-les bé, amb la cocció adequada, sense excessos. Reconeixent els mèrits de Cruyff en l'origen de molt, però sense oblidar Montal, Carabén, Núñez, Rexach i tot el que fa cap a la Masia, definida també com a unitat bàsica de producció de la Catalunya mil·lenària.