ALBERT MONTAÑÉS.
29è del món
«Si creus que pots, aconseguiràs més»
La competència
«En la posició que estic el circuit t'exigeix i qualsevol canvi, com ser més potent, ajuda molt»
L'objectiu
«Estaria molt bé ser cap de sèrie a Roland Garros, perquè evitaria els millors d'entrada»
La maduresa
«Amb els anys t'adones que s'ha d'aprofitar tot al màxim. Per això m'ho crec més»
—Quarts a Montecarlo, 29è del món, un tennis consistent... viu el millor moment de la seva carrera?
—«Crec que sí, estic jugant bé i els resultats m'estan acompanyant. M'estan sortint bé les coses i he d'aprofitar-ho.»
—Les claus d'aquest moment?
—«La maduresa. Quan et vas fent gran veus les coses d'una altra manera. Confio molt en mi, últimament m'ho crec més i això fa que els resultats arribin.»
—I és un moment personal, únicament, o hi té molt a veure el tècnic [Narcís Pelach, està amb ell des del setembre del 2008]?
—«És una mica de tot. En Narcís m'ha donat moltes coses positives. Ens coneixem des que érem molt petits i al principi no va ser fàcil, perquè ens coneixíem molt, però sempre mantenint el respecte la cosa està funcionant. Cada dia va millor.»
—I les evolucions tennístiques?
—«Sempre hi ha coses per millorar, coses que no estàs acostumat a fer, com tancar les jugades a la xarxa o ser una mica més agressiu. I quan més convençut n'estàs, més les fas després a la pista. Es nota el canvi.»
—També s'intueix que ha incidit en el treball físic, veritat?
—«L'estem entrenant bastant, el físic. Amb peses, velocitat, de tot una mica... i m'ho noto.»
—Buscant ser més complet...
—«Sóc una persona petita, primeta, no faig dos metres... Aleshores he d'intentar potenciar el físic per agafar una mica més de força. En aquest nivell d'exigència, de fet, qualsevol canvi com ara ser més potent, ajuda molt.»
—Però el canvi cabdal, el mental.
—«Sí, perquè amb els anys t'adones que s'ha d'aprofitar tot al màxim. Per això ara em veig capaç de guanyar qualsevol, i fins i tot en pista ràpida.»
—Hi ha una frase que diu: pensa en gran i seràs gran. Suposo que exemplifica la seva evolució.
—«És que, al cap i a la fi, per molt que juguis i per molt que t'entrenis, si no t'ho creus no faràs res. Si veritablement t'ho creus i veus que pots, aconseguiràs molt més.»
—Quin és l'objectiu de la temporada? Un rànquing, una fita...
—«Mai no he volgut posar-me un objectiu de rànquing ni de punts, perquè després si no s'ha aconseguit és com un fracàs. Aleshores és millor anar setmana a setmana, i partit a partit.»
—Molts tècnics tenen el costum de fixar petits objectius al llarg de la temporada, segons els resultats, el rendiment... Potser ara és arribar en forma a Roland Garros?
—«Sempre penses a arribar bé als grans tornejos, però no s'han de deixar de banda els altres. L'any passat, en la temporada de terra vaig obtenir uns 500 punts i després vaig perdre el debut a Roland Garros. Per tant, has de centrar-te a jugar bé, perquè hi ha factors que no depenen de tu, com el sorteig. Però ara estem en una posició bona, i estaria bé ser cap de sèrie a Roland Garros, perquè evitaria jugar contra els millors.»
—Aquí, de fet, és cap de sèrie quan mai ho havia estat...
—«La veritat és que ajuda, perquè saps que els de dalt no te'ls trobaràs d'entrada. Entres diferent a jugar el partit.»
—Aquí ha firmat les semifinals i els quarts, es marca un objectiu?
—«Anem partit a partit, cada partit serà complicat. Demà [per avui] tenim un partit molt complicat [contra el francès Chardy], però intentarem guanyar com sigui i ja veurem.»