Aquest Barça sona a campió

Autèntica proesa la victòria aconseguida pel Barça a Vila-real (1-4). Contra un rival en ratxa i format per bons jugadors, i després de l'eliminació de la Champions, l'equip es va aixecar i va fer un pas importantíssim. Però el Madrid, patint molt, també va guanyar. Avui arriba al Camp Nou el Tenerife, que, gràcies a la seva última victòria, s'ha enganxat al Màlaga, el primer equip de la zona de salvació. Per als canaris queden tres finalíssimes, i vénen amb la moral necessària per donar la sorpresa. És un equip que destaca més pel seu atac que per la defensa. Practiquen un futbol de toc i combinació amb un estilet al davant –Nino– que sempre ha marcat i que continua fent gols. El talentós Alfaro a la mitja punta és hàbil, i Juanlu al mig del camp és treballador i efectiu. L'argentí Román és un futbolista tècnic que té arribada i gol. La defensa és la línia més vulnerable, potser perquè l'equip prioritza marcar gols. El català Marc Bertran defensa bé i Pablo Sicilia és un central expeditiu. El porter Sergio Aragoneses és hàbil i té bons reflexos. En aquesta jornada, el Real Madrid visita un pletòric Mallorca, mentre que en el cas del Barça, el gran perill l'espera dissabte a Sevilla. Això vol dir que contra el Tenerife la concentració ha de ser màxima, ja que és tan important el partit d'avui com el del Pizjuán. Llevat d'aquelles dues primeres jugades ofensives del Vila-real, el Barça va guanyar un partit en què Bojan va demostrar que hauria de continuar l'any que ve aquí. La lliçó de professionalitat i la qualitat de Xavi, la del número u Messi i, per damunt de tot, la presència de vuit jugadors del planter, van acostar el Barça al títol. Nois, ara no badeu, perquè el títol està molt a prop.