Gianluca Basile
Escorta del Regal Barça
«Seria complir un somni»
—Primer va ser a Tel-Aviv, amb el Fortitudo, i després a Praga i Berlín, amb el Barça. La quarta serà la bona?
—«Això espero! Només em falta aquest títol, i per a mi seria complir un somni. Sabem que una final four sempre és una competició molt dura, que no saps mai què pot passar, però penso que aquest any tenim més possibilitats de guanyar-la.»
—Tothom els considera favorits.
—«És normal, estem fent una temporada fantàstica, hem guanyat títols, i crec que tenim un equip més complet que el de l'any passat.»
—Pot pesar, però, sortir en primera línia en les travesses...
—«Al Barça sempre has de guanyar i sempre tens aquesta pressió; tenim el costum de jugar amb pressió i estem preparats.»
—Un altre cop el CSKA, la vostra particular pedra a la sabata. Hi ha ànims de revenja?
—«No, no... És cert que ens trobem amb ells per tercer cop i ens han guanyat els dos anteriors, però nosaltres hem de pensar només amb nosaltres, ser nosaltres mateixos i fer el nostre joc, i no estar pendents d'altres coses.»
—El CSKA no té tanta rotació com l'any passat. S'ha debilitat?
—«És cert que han perdut jugadors importants, com ara Lorbek i Morris, però fan un joc semblant i, sobretot, continuen sent un equip de moltíssima experiència. Serà la seva vuitena final a quatre consecutiva i saben jugar perfectament aquest tipus de partits i què cal fer en cada moment.»
—Què n'ha après, l'equip, de la decepció de fa un any a Berlín?
—«Doncs que hem de jugar al màxim de concentració durant 40 minuts, i no 35. I que passi el que passi hem de creure sempre, sense perdre la fe. L'any passat, amb el que va passar amb Siskauskas al final, potser ens va faltar creure més en el triomf; ara tenim aquesta autoconfiança, després de la temporada que estem fent.»
—La presència de Pete Mickeal, a més, pot ser clau perquè el lituà no hi torni?
—«Serà important, és clar, però hem de tenir clar que és el Barça contra el CSKA, no un jugador contra un altre. No ens podem descuidar de Holden, Langdon o Khriapa, que està fent un any espectacular.»
El 2004, una final amb gust amarg
El 2004, al Nokia Arena de Tel-Aviv, Gianluca Basile va arribar a la final de l'Eurolliga amb el Fortitudo Bolonya. Curiosament, en aquell equip Basile tenia de companys Erazem Lorbek i Matjaz Smodis –rival avui– i després de derrotar a semifinals el Montepaschi (102-103) el conjunt bolonyès aspirava a aigualir la festa de l'amfitrió, el Maccabi. A l'hora de la veritat, però, no hi va haver final, i els israelians, amb Anthony Parker, Vujcic i Jasikevicius al capdavant, van apallissar el Fortitudo per 118-74. 44 punts de diferència que són el rècord en una final. Després, amb el Barça, Basile va caure en semifinals a Praga 2006 i a Berlín, l'any passat, i ara, en la seva quarta final a quatre, espera que la història canviï.
