El Barça i CR9

La lliga arriba a l'hora de la veritat, la de la pressió màxima, la dels partits simultanis, els transistors a l'orella i els rumors sobre maletins. Queden dues jornades i encara no hi ha campió. El Barça i el Madrid han sortit de la classificació. Tots dos tenen xifres rècord (93 i 92 punts, respectivament) i continuen sumant; tots dos estan per sobre dels 90 gols marcats, i més que en faran; i el forat respecte al primer perseguidor (el qualificatiu fa riure) és de 25 punts, de moment. Però no hi ha campió. I només n'hi haurà un. L'altre es quedarà en blanc.

El millor que es pot dir dels dos equips, en aquesta tessitura, és que no enganyen. Tots dos s'estan mostrant tal com són, el que són. El Barça és un equip en el sentit més ampli del terme, i avança gràcies al seu futbol ofensiu, elaborat i solidari. I el Madrid –o potser hauríem de dir el Real Cristiano– és la seva estrella i aquesta èpica numantina que esborra del seu vocabulari la paraula rendició.

Les dues últimes jornades han estat un partit de tennis virtual, en què l'un i l'altre han fet servir els seus millors cops per traspassar-se la pressió. El Madrid, tocat per la resposta blaugrana a Vila-real, va fer una altra passejada per la cornisa contra l'Osasuna al Bernabéu. L'error garrafal de Massoud amb la porteria buida i l'instint assassí de Ronaldo (dos gols) li van permetre recuperar la fe, i amb aquesta fe i tres gols més del portuguès solitari (pilota llarga i ja t'ho faràs) els de Pellegrini van superar (una altra remuntada) la seva prova de foc al camp del Mallorca.

A l'altre costat de la pista, Messi també ha afegit quatre gols al seu compte estel·lar (31) de la campanya, però l'esprint final dels blaugrana no s'explica només amb un nom propi. El número u mundial en va fer dos a Vila-real i dos més contra el Tenerife, però la primera part al camp del Vila-real (0-3) és de les que enllustren el col·lectiu, és el cop de puny sobre la taula des de tota la geografia de l'equip. Els gols de Messi, sí, però els de Xavi, Bojan (2) i Pedro en moments clau, les assistències (Alves 3 i Xavi 2), l'elaboració i la fortalesa col·lectiva també figuren en el denominador comú de les dues victòries.

La pròxima andanada (aquesta simultània demà a les nou del vespre) porta el Barça al camp del Sevilla. L'últim Sevilla-Barça és un altre d'aquells partits que es recorden mesos després per l'exhibició de futbol i superioritat que va fer el Barça el dia de l'eliminació copera, tot i el 0-1 final. Avui, tots els culers firmarien repetir el resultat, però cada partit és una història per escriure. Llavors, la victòria i l'exhibició van arribar amb Ibrahimovic al terreny de joc i Bojan a la banqueta. Demà, els papers es podrien canviar o, com a mínim, el paper de Bojan.

Feia dos mesos que esperàvem l'aportació de Bojan en el tram final del curs i els seus gols, per fi, estan arribant i són determinant en aquests últims partits. Està en un moment dolç i Guardiola, que té pocs cabells, però ni un pel de ximple, ho està aprofitant donant-li minuts i responsabilitat. És just, és una bona notícia i és un dels secrets d'aquest equip. Tots compten, tots sumen, tots són importants. Ho és Bojan, com ho és Maxwell –un altre titular al Sánchez Pizjuán– en absència d'Abidal, com ho ha estat Ibra durant molts mesos. Plantejar ara un dilema Bojan-Ibrahimovic no té cap més sentit que el més pur oportunisme. La primera temporada del davanter suec, amb 21 gols, 9 assistències, algunes lesions inoportunes i sense pretemporada amb l'equip, és més que correcta, és bona. El balanç no el canviaran aquests últims partits.