[D]
0
París - 7 maig 2010 2.00 h

BÀSQUET / FINAL A QUATRE DE L'EUROLLIGA

Moment de passar comptes

El Regal Barça se la juga a París, on dos cops va quedar amb la mel a la boca

Els blaugrana també tenen una espina clavada amb el CSKA, el rival a semifinals

Els russos, que juguen la vuitena final a 4 seguida, botxins a Praga i Berlín

L'Olympiacòs també repeteix, torna el Partizan i hi falta el campió

- París

París, la ciutat de la llum, no porta gaires bons records al Barça. Els blaugrana hi van jugar la final del 1991 i del 1996, i en les dues ocasions van haver de tastar el gust amarg de la derrota. Primer, contra l'imbatible Pop 84 de Split –l'antiga Jugoplastika– i després, contra el Panathinaikòs, en una final d'infaust record, amb l'error arbitral que va donar validesa al tap il·legal de Vrankovic a Montero. La vida, però, dóna noves oportunitats, i el Barça en tindrà una tercera per passar comptes no només amb París, sinó amb el que ha estat el seu botxí els últims anys. Com a Praga 2006 i a Berlín l'any passat, el Regal Barça es troba a semifinals de l'Eurolliga amb el CSKA de Moscou, un habitual a la cita –aquesta serà la seva vuitena final a quatre seguida– i que no s'ha vist afectat ni per la marxa d'Ettore Messina ni d'alguns dels seus jugadors, com ara Erazem Lorbek i Terence Morris, ara al Palau. Els russos, amb Evgeni Paixutin al capdavant, s'han tornat a plantar entre els quatre millors del continent, i intentaran deixar en no res la ferma candidatura d'un Barça que arriba a París amb unes credencials immillorables i amb tot per guanyar. També repetirà presència respecte de Berlín un dels gegants grecs, l'Olympiacòs, mentre que la novetat serà el retorn, dotze anys després, del Partizan. Els de Belgrad, rivals de l'Olympiacòs a semifinals, han estat la sorpresa del curs i han deixat la final a quatre de París sense el campió, el Panathinaikòs, que va quedar inesperadament a la cuneta en el Top 16, víctima precisament dels serbis, la teòrica ventafocs d'aquesta final four però molt perillós per l'absència de pressió. Per a ells ser a París ja és un premi. Per a altres, com el Barça i l'Olympiacòs, només val el títol. I tots dos són conscients dels perills de jugar-s'ho tot a una sola carta. A un sol partit.

Vells i nous arguments.

Són els que esgrimirà el CSKA per intentar que la condició de favorits dels blaugrana no es compleixi. Tot i l'ajustament econòmic l'estiu passat, la marxa d'alguns jugadors i el canvi de tècnic, no es pot menystenir pas el potencial dels russos, que, tot i disposar d'una plantilla més reduïda, mantenen peces absolutament clau, d'una solvència contrastada. Entre ells, el trio exterior que formen Ramunas Siskauskas –letal contra el Barça a Berlín, amb 29 punts–, Trajan Langdon –que va provocar problemes de faltes a Navarro– i Holden. Tres jugadors de moltíssima experiència i pedra angular del conjunt rus. A dins, l'únic cinc pur és Sasha Kaun, gran finalitzador d'accions de bloqueig i continuació i que enguany ha fet una passa endavant. De quatre, i jugant més aviat de fora de cap a dins, hi ha Viktor Khriapa, que està signant una temporada excelsa, i té un paper absolutament protagonista en l'equip de Paixutin. MVP de la copa russa i de la lliga VTB, els números de Kriapa enguany en l'Eurolliga ho diuen tot (10,1 punts, 6,3 rebots, 4,2 assistències i 15,8 de valoració). El retorn de Smodis, després d'un any de malson arran de la seva operació a l'esquena, fan que el Regal Barça no pugui refiar-se ni un pèl del CSKA. Això sí, el fons d'armari dels blaugrana és, enguany, molt més ampli, i els reforços de Ricky, que té el repte de brillar en la seva primera final a quatre, Mickeal (clau per aturar Siskauskas), Lorbek, Ndong i Morris fan del conjunt de Xavi Pascual un rival molt més consistent. I els resultats així ho demostren, ja que els barcelonistes es presenten a París amb el millor full de serveis dels quatre, amb només dues derrotes en 20 partits. I tot plegat amanit amb un joc sòlid i alhora espectacular.

Més poderós.

Es presenta també l'Olympiacòs. L'any passat va caure a semifinals contra el seu gran antagonista, el Panathinaikòs, però s'ha reforçat de valent per tornar a assaltar el màxim guardó europeu, que només ha conquerit en una ocasió. Giannakis manté bona part del bloc del curs passat, i l'ha millorat amb l'arribada del lituà Linas Kleiza des de l'NBA. El Barça també el volia, i s'ha demostrat per què. És una de les sensacions del curs (17,6 punts i 7,7 rebots per partit) i una peça clau del gegant grec, que fa dos anys que tira la casa per la finestra. Una inversió que ha començat a donar rendiment també amb Josh Childress, molt més adaptat al bàsquet europeu en aquest segon any, i amb el base Milos Teodosic, una altra de les noves armes dels del Pireu. L'any passat se'l va passar mig apartat de l'equip i semblava que acabaria marxant, però el seu gran Eurobàsquet el va catapultar i enguany Giannakis finalment hi ha confiat per donar-li el timó de l'equip. Un retorn que s'afegeix al de Sofoklis Schorsanitis, que ja ha demostrat que si està connectat talla el bacallà dins la zona. I tot plegat sense oblidar il·lustres com ara Papaloukas, Vujcic, Sconnie Penn, Halperin i Bouroussis, en una plantilla molt extensa i de molts quirats.

La ventafocs?

L'escull que haurà de superar l'Olympiacòs a semifinals serà el sorprenent Partizan, que tot i perdre figures pel camí –Velickovic, Tepic i Tripkovic– torna a una final a quatre i aporta una alenada d'aire fresc a la cita. Tot cor, però amb un joc seriós i ordenat, els serbis, sota el lideratge del tècnic Dusko Vujosevic, han anat de menys a més i aspiren a trencar pronòstics. L'encert en el fitxatge dels estrangers –el base Bo McCalebb i Lawrence Roberts–, el retorn a casa de Dusan Kecman i l'explosió d'Aleks Maric i Jan Vesely expliquen l'èxit dels de Belgrad. Maric, que havia passat per Granada sense destacar, a l'ombra de Borchardt, és el més valorat de l'Eurolliga aquest curs (20,8), mentre que Vesely és una de les sorpreses positives de la temporada. Un tres de 2m10, solvent al pal baix i amb una molt bona mà des de la línia de 6m25.


L'Olympiacòs rivalitza amb el Barça en fons d'armari, però compte amb l'experiència del CSKA i el Partizan, que no té pressió

Només poden repetir Langdon i Papaloukas

L'absència del Panathinaikòs farà que ni Vasilis Spanoulis (MVP a Berlín l'any passat) ni Dimitris Diamantidis (MVP el 2007) ni Sarunas Jasikevicius (el 2005) puguin repetir com els més valuosos d'una final a quatre. Així, a París només Trajan Langdon (2008) i Teo Papaloukas (2006, quan militava en el CSKA) són els únics que poden aspirar a tornar a conquerir aquest guardó. Un fet, tenir-ne més d'un, del qual poden presumir Toni Kukoc (tres cops, el 1990, 1991 i 1993) i Dejan Bodiroga (2002 amb el Panathinaikòs i el 2003 amb el Barça). Juan Carlos Navarro, que ja va ser l'any passat MVP de l'Eurolliga, és un dels favorits en les travesses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides