Albert Montañés: «Em veig entre els vint millors»

No hi ha cap dubte que Albert Montañés, vencedor diumenge del seu segon obert d'Estoril consecutiu després de superar Roger Federer a semifinals, passa, als 29 anys, el millor moment de la seva carrera esportiva. Les estadístiques, un factor clau a l'hora de determinar l'evolució en el tennis, així ho indiquen. El jugador de Sant Carles de la Ràpita, que havia perdut quatre finals de l'ATP fins al 2007 (Bucarest, València, Acapulco i Casablanca), ha invertit la dinàmica i s'ha mostrat intractable en les quatre que ha disputat a partir del 2008 (Amersfoort, Bucarest i dos cops Estoril). La victòria a Portugal tornarà a situar el rapitenc al llindar dels 30 primers del rànquing –ja havia estat el 28è el maig del 2009 i el febrer del 2010–, posició que el permetrà ser un dels 32 favorits a Roland Garros. Montañés, però, va més enllà i pensa que podria fer-se un lloc entre els vint primers del circuit: «Estem a prop, però hi ha una diferència de punts important i s'ha de sumar cada setmana perquè la gent de dalt de tot és molt bona.» Abans d'arribar al torneig parisenc, el tennista de Sant Carles de la Ràpita jugarà a Madrid –avui debuta contra Ernest Gulbis– i a Niça.

El grau de maduresa que ha adquirit Montañés en aquest punt de la seva trajectòria és evident. «Estic jugant molt bé, amb seguretat i tranquil·litat», va admetre després de segellar el triomf a Portugal, on va haver de controlar-se davant un ambient molt hostil, amb 4.000 aficionats esperant que després de vint-i-una edicions un compatriota seu, en aquest cas Frederico Gil, pogués alçar la copa.