Els 50 punts, a l'abast a Elx
El Girona té la primera ocasió real d'assolir la xifra màgica i enllestir la feina
L'angoixa pot ser un mal aliat de l'Elx, que encara somia en l'ascens
Els gironins encadenen tres derrotes a fora i volen trencar aquesta ratxa
El Girona és a una sola victòria d'arribar al mig centenar de punts, una xifra que generalment sol garantir la permanència i aquesta temporada no en serà l'excepció. Triomfar avui al Martínez Valero equivaldria a enllestir la feina perquè la jornada està plena d'enfrontaments directes a la zona baixa i hi ha una pila d'equips que deixaran d'obtenir dos o tres punts. Per als de Julià, l'escenari ideal hauria estat que l'Elx no s'hi jugués ben res, però l'última victòria dels il·licitans contra el Celta (1-0) els ha reactivat i encara fan números per pujar a primera divisió (són a cinc punts del segon i a quatre del tercer, que s'enfronten entre ells). L'aspecte a explotar, doncs, serà l'estat d'angoixa del rival, que es pot posar nerviós si el rellotge corre i no s'avança en el marcador.
El Girona va transitar molt ràpidament entre els 20 i els 30 punts i encara ho va fer més de pressa entre els 30 i els 40. Se li està resistint, però, el següent canvi de dígit. Ara està immers en dues males sèries que ha de trencar. Una és la de tres sortides seguides sense puntuar (Vila-real B, 2-0; Cadis, 2-0, i Celta, 2-1) i l'altra és la d'encaixar gols massa ràpidament (ha començat els cinc últims partits a remolc del rival perquè ha rebut un gol abans del primer quart d'hora). Resoldre aquesta avaria seria un primer pas per jugar amb els nervis d'un rival al qual Julià considera «un molt bon bloc» i del qual també va destacar «la il·lusió» pel fet d'estar immers en l'objectiu més ambiciós de tots com és l'ascens. Com en el partit contra l'Hèrcules, Julià va insistir en la necessitat que té el Girona per motivar-se i ser el màxim de competitiu.
Julià deixa entreveure més canvis en l'onze
«Vull guanyar aquest partit i ho vull fer d'una manera determinada. Pot haver-hi algú que pensi que sóc un il·luminat. M'és igual. Vull que quedi clar que l'entrenador va a Elx amb la voluntat clara de guanyar. Dit això, especuleu el que vulgueu amb l'alineació.» Amb aquesta reflexió, Julià va deixar entreveure que hi pot haver una petita revolució en l'onze. De fet, hi serà perquè no hi és Matamala. I tampoc hi hauria estat Moha si Jose s'hagués recuperat de la gastroenteritis. Només amb això sol, ja queda clar que el tècnic haurà de retocar la defensa (Òscar Álvarez podria entrar a l'eix i Migue situar-se en el lateral esquerre; l'altra alternativa és posar directament Moha al lateral per mantenir la parella Cañas-Migue a l'eix) i també el mig del camp (Dorca té tots els números per ocupar l'absència de Matamala i la teoria diu que Juanma serà el recanvi de Moha). El tècnic, però, podria acabar de fer una sacsejada més important a l'onze. Ahir, l'expedició va entrenar-se al migdia sense novetat a la ciutat esportiva del Vila-real, on després va dinar. Va arribar a Elx cap a les 7 de la tarda.
